El Desconcert del Socialisme Andalús
El Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) d’Andalusia continua la seva recerca erràtica d’un rumb clar com a oposició a la regió. Tot i els cinc anys transcorreguts des que va perdre el poder i dels gairebé tres anys de lideratge de Juan Espadas, els socialistes andalusos segueixen fent tombs sense trobar el seu lloc.
La manca d’estratègia i l’absència d’un projecte sòlid han deixat desorientat i desubicat el PSOE, incapaç de capitalitzar els errors del govern del Partit Popular (PP) liderat per Juan Manuel Moreno o de defensar eficaçment la gestió del govern central de Pedro Sánchez.
El grup parlamentari socialista ha mostrat símptomes preocupants de desconnexió política, com la seva inexplicable abstenció a la llei de legalització de regadius il·legals a Doñana, que els va valer una reprimenda de la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera.
Abstencions Qüestionables
Les abstencions del PSOE en qüestions clau han generat desconcert entre les bases. Per exemple, es van abstenir a la pujada del 19% del sou del president i altres alts càrrecs del PP, malgrat criticar el mètode utilitzat.
Aquesta abstenció contrasta amb l’oposició del PP al Congrés a l’augment del salari mínim i als decrets anticrisi que van revaloritzar les pensions, que beneficien 3,3 milions de persones a Andalusia.
El baix perfil d’espases
Juan Espadas, secretari general del PSOE andalús, ha optat per un perfil baix, amb l’objectiu d’evitar la crispació i no donar oxigen a l’extrema dreta. Tot i això, aquesta estratègia no ha donat els fruits esperats i ha contribuït a la majoria absoluta del PP el 2022.
La recent aliança amb altres forces d’esquerra, com ara CCOO i Esquerra Unida, corre el risc de projectar una imatge de debilitat de l’altre poderós PSOE andalús.
La Portavocia al Senat: Un Arma de Doble Filo?
La decisió d’Espadas d’assumir el portaveu del PSOE al Senat ha estat controvertida. L’objectiu era augmentar la visibilitat i enfortir el socialisme andalús a nivell nacional.
Tot i això, alguns membres del partit qüestionen l’eficàcia d’aquesta estratègia, argumentant que resta temps a la necessària reanimació de l’organització a Andalusia.
La federació andalusa del PSOE, amb 43.610 afiliats, continua sent la més nombrosa, però n’ha perdut la influència i el poder. La pèrdua del govern andalús i de les principals ciutats ha deixat els socialistes amb només dues diputacions com a bastions davant l’avenç del PP.
El Dèficit de Reconeixement
Tot i la seva visibilitat, Espadas és més conegut per qüestions de política nacional, com l’amnistia, que per la seva crítica a la gestió de Moreno.
L’oposició d’Espadas a Moreno i la seva gestió sanitària, el punt feble del govern del PP, sembla que està guanyant terreny. Tot i això, queda per veure si serà capaç de treure el PSOE andalús de la seva travessia del desert amb el seu altaveu al Senat.
El Desafiament de Moreno: Esquiu i Resilient
Juan Manuel Moreno ha demostrat ser un adversari esmunyedís per a l’oposició, similar a Manuel Chaves al seu moment. Ha aconseguit evitar que els errors del govern li passin factura.
La denúncia del PSOE sobre la privatització encoberta de l’atenció primària per part del govern de Moreno ha tingut poc ressò, cosa que suggereix que els socialistes necessiten una estratègia més contundent per capitalitzar el descontentament social amb la gestió sanitària.
