La concentració de la població i el seu impacte al medi ambient
La gran majoria de la població global i la seva activitat s’agrupen en àrees urbanes, on s’estima que es consumeix de mitjana el 40% de l’energia disponible i es generen el 70% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Addicionalment, el 80% dels aliments que es consumeixen a nivell mundial es troben a aquestes ciutats, que també són responsables del 70% de la producció de residus. Les activitats diàries en aquests espais comporten una empremta de carboni que és tres vegades més gran que la de les zones rurals.
Desafiaments i oportunitats urbanes davant del canvi climàtic
Aquest conjunt de circumstàncies no només converteix les ciutats en els principals motors del canvi climàtic, sinó que també les fa particularment vulnerables als efectes socials i econòmics que pot causar aquest fenomen. Tot i això, també hi ha el potencial perquè aquestes àrees urbanes juguin un paper fonamental en la recerca de solucions innovadores que ajudin a mitigar els efectes de l’emergència climàtica.
L’impuls cap a ciutats resilients i sostenibles
Amb aquest panorama, és essencial edificar ciutats que siguin més resilients i sostenibles. Això implica que les administracions locals han de desplegar estratègies en diversos àmbits, com ara la mobilitat, el consum, l’energia, el maneig de residus i la gestió de l’aigua. En aquest context, l’Ajuntament de Girona ha promogut la iniciativa anomenada Girona Ciutat Circular.
Què representa Girona Ciutat Circular?
El segell Girona Ciutat Circular integra múltiples accions dissenyades per liderar un canvi cap a una ciutat més sostenible, resilient i lliure d’emissions, a més de respectuosa amb el seu entorn natural. Per assolir aquest objectiu, el govern local aposta per la col·laboració activa entre la ciutadania, les institucions públiques i privades, apostant també per la circularitat com un model econòmic i social que promou la prevenció, la reutilització, el reciclatge i la recuperació de recursos.
Un lideratge a la lluita contra l’emergència climàtica
Aquesta iniciativa busca posicionar Girona com a municipi referent en la lluita contra l’emergència climàtica. L’alcalde, Lluc Salellas, destaca que aquest conjunt d’accions és crucial tenint en compte el significatiu impacte climàtic que té la ciutat en comparació amb municipis del voltant. “És fonamental que reconeguem la gravetat d’aquesta situació, tant des del punt de vista ecològic com social. Al llarg del país, seguim observant governs locals que impulsen projectes que van en sentit contrari al que necessitem”, subratlla.
El paper dels alcaldes a l’adaptació climàtica
“Els ajuntaments són les institucions més properes als ciutadans i estan en sintonia amb les seves necessitats i desafiaments. Aquesta proximitat s’ha d’aprofitar per implementar polítiques d’adaptació i mitigació climàtica, sempre amb una visió social i un suport científic sòlid”, conclou Salellas.
Accions compromeses: el programa Girona Ciutat Circular
Girona Ciutat Circular s’articula al voltant de cinc eixos fonamentals que abasten diferents aspectes, incloent-hi l’aigua, l’energia, la mobilitat, la gestió de residus i el consum responsable. Segons les projeccions de l’Agència Catalana de l’Aigua, es preveu que la disponibilitat d’aigua a Catalunya disminueixi un 18% cap a l’any 2050. Davant la recent sequera severa, la plataforma “Agua es Vida” ha denunciat la ineficaç gestió d’aquest recurs per part de les entitats governamentals.
Mesures per conservar l’aigua a Girona
Per això, les mesures que ha engegat l’Ajuntament inclouen la preservació de l’aigua a través de la instal·lació de dos pous que alleujaran les pressions sobre els embassaments de Sau i Susqueda. A més, s’han distribuït gratuïtament 900 airejadors per aixetes i dutxes, que ajuden a minimitzar el consum, i s’han limitat els usos de les dutxes a les instal·lacions esportives municipals. Aquestes són només algunes de les accions implementades durant els mesos més crítics de sequera.
Fons locals i sostenibilitat alimentària
Les ciutats, comparades amb un ogre en termes de mida, no produeixen ni aliments ni energia, i depenen completament del que prové de zones externes. Segons l’activista per la sobirania alimentària Gustavo Duch, “les urbs consumeixen entre el 70% i el 80% dels aliments i de l’energia sense tornar res al seu entorn”. Per tant, un altre dels eixos dacció és fomentar el comerç local, lús de productes de proximitat i reduir el malbaratament alimentari.
Iniciatives al comerç i la producció local
Girona promou fires i mercats locals, alhora que impulsa el Mercat Municipal d’Abastos (Mercat del Lleó i Mercat de la Devesa) com el centre logístic de productes frescos a la ciutat. A més, l’Ajuntament proporciona assessorament específic per a projectes cooperatius i de l’economia social i solidària, i promou iniciatives com “Compra’t Girona” per consolidar la ciutat com una destinació turística sostenible.
Transició energètica al municipi
Pel que fa a la producció d’energia, les ciutats, en ser grans consumidores de recursos externs, han de tenir un paper actiu en la transformació cap a fonts d’energia renovables. Com va esmentar Sara Pizzinato, responsable de la campanya d’Energies Renovables de Greenpeace, cal reconsiderar “per a què i per a qui es produeix energia”.
Iniciatives d’energia renovable a Girona
L’Ajuntament de Girona ha instal·lat panells solars a cinc edificis públics i té plans per afegir-ne dos més. També s’està renovant la il·luminació pública en canviar a bombetes LED, per tal de millorar l’eficiència energètica i reduir costos, tot això mentre disminueix les emissions. Complementàriament, es treballa en l’impuls de comunitats energètiques locals a alguns barris, juntament amb accions addicionals que donin suport a la transició energètica.
Mobilitat sostenible com a objectiu
Paral·lelament, s’han implementat diverses mesures a l’àmbit de la mobilitat per continuar amb el Pla de mobilitat urbana sostenible supramunicipal de Girona. Aquest pla és un full de ruta que promou formes de desplaçament no contaminants i saludables. Les mesures incloses busquen millorar l’eficiència del transport públic, optimitzar la xarxa de camins per a vianants i fomentar l’ús de la bicicleta.
Noves iniciatives per a la mobilitat activa
En aquesta línia, s’han inaugurat nou noves parades a la xarxa de bicicletes públiques, amb més de 200 bicicletes disponibles, i s’ha creat el primer aparcament tancat per a bicicletes, amb capacitat per a més de 80 vehicles.
Gestió de residus: un model adaptat
Pel que fa a la gestió de residus, s’han aplicat diferents models de recol·lecció que s’ajusten a les característiques de cada barri. Això inclou des d’un nou sistema de recol·lecció “porta a porta” fins a l’ús de contenidors intel·ligents, així com un model de recollida basat en cubs col·locats i retirats en àrees designades. Alhora, s’estan duent a terme campanyes de reducció i reutilització, amb l’objectiu d’augmentar del 52% al 70% la recol·lecció selectiva de residus, a més de diverses iniciatives de sensibilització.
El concepte de circularitat a l’economia
Girona Ciutat Circular promou un model basat en la circularitat, que prioritza la reducció de l’ús de recursos, assegurant una gestió eficient mitjançant el reciclatge i fomentant la regeneració del medi ambient.
L’aposta de l’Ajuntament per la circularitat
El regidor d’Acció Climàtica, Sergi Cot, explica: “La circularitat és un desafiament global amb el propòsit de redirigir els models de producció i consum cap a societats que aspirin al residu zero, que mantinguin un equilibri en el seu metabolisme social, i que hi participin col·lectivament a la producció d’energia renovable”.
El lema que inspira el canvi
El lema que recolza aquesta marca és “Res canvia si res canvia”. Segons Lluc Salellas, reflecteix que els canvis estructurals necessaris per fer front a la crisi climàtica sovint generen resistència, tot i que la població sap que a llarg termini seran beneficiosos.
La determinació de l’alcalde davant del desafiament climàtic
“Hem après al llarg de la història que els canvis solen ser rebuts amb escepticisme. No obstant, després de la pacificació de carrers que abans estaven saturats de vehicles, avui ningú no vol revertir aquests espais verds que ara són part del paisatge urbà. Així, a Girona estem decidits a implementar canvis necessaris per assegurar un lloc on es pugui viure adequadament”, conclou l’alcalde.
