Una Realitat Desconeguda
Un fenomen desconegut es fa evident a mesura que es descobreixen les estadístiques demogràfiques. Aproximadament 20.000 habitants ‘centrals’ viuen dispersos per tot arreu, formant una comunitat que equival a la meitat de la població d’Igualada o el doble de la de Solsona. A aquesta xifra s’ha de sumar aquells que no estan inscrits a cap oficina consular.
Una Situació Curiosa
L’analista Jordi Escudé ha exposat aquesta realitat amb dades comparatives i percentatges, destacant el seu impacte en algunes comarques, on s’ha observat un augment significatiu en l’últim any. És interessant observar aquesta situació, tot i que la seva valoració com a positiva o negativa resulta indefinida per al conjunt de la societat.
Motius de l’Èxode
Encara que l’informe no ofereix explicacions sobre les raons d’aquest èxode, es poden establir diverses categories. En aquests temps amb Pedro Sánchez, que promou l’amor com a valor central, sembla que aquesta pot ser una de les raons que impulsa una part dels nous emigrants. Les relacions personals poden ser un factor determinant, ja que durant vacances o estades d’estudis és comú trobar la parella ideal en un entorn estranger. D’altra banda, hi ha estudiants que busquen màsters, postgraus i altres opcions de formació superior a universitats internacionals, atraient a individus curiosos, valents i amb recursos econòmics.
A més, Barcelona acull un gran nombre d’«expats» que han arribat per treballar amb sous atractius i condicions favorables. A la inversa, alguns dels millors professionals locals reben propostes laborals a l’estranger amb condicions més avantatjoses. No obstant això, també hi ha aquells que, desesperats per no trobar el seu lloc a la societat local o una feina que compleixi les seves expectatives, decideixen marxar sense fer gaire soroll.
Fets Curiosos
Les dades detallades revelen fets sorprenents. Per exemple, en l’últim any, 103 persones han marxat oficialment del Solsonès, la qual cosa representa un 1% de la població. Aquesta situació planteja interrogants sobre el futur de la regió. D’altra banda, l’Alt Urgell compta amb 5.000 ciutadans vivint a l’estranger, una xifra sorprenent si es té en compte que gairebé tots ells resideixen a Andorra.
A més, els CERA («Electors Residents Absents») a Itàlia tenen un cert poder i categoria, incloent el dret a votar en una llista pròpia. Aquestes situacions plantejen qüestions interessants sobre la relació entre els residents a l’estranger i la seva influència en els processos polítics del seu país d’origen.
