Una Visió Diferent de les Arts Plàstiques
Fa un parell de setmanes vaig tenir l’oportunitat de visitar el Museu del Prado a Madrid D.F. i em van permetre l’entrada gratuïta. Bé, no del tot gratuïta, ja que com a contribuent català ja havia pagat l’entrada amb els meus impostos fins a la fi de la humanitat. Però ja m’enteneu, no vaig haver de desemborsar cap euro immediatament per accedir-hi. Tot i que no sóc un gran aficionat a les arts plàstiques i considero que són el parent pobre de la cultura, reconec el valor i la bellesa d’una obra mestra. En les poques ocasions que he visitat el Prado, sempre he gaudit de l’estona que he passat a la sala de les pintures negres de Goya, on es troba el meu quadre preferit .
El Quadre Més Famos de Goya
El quadre al qual em refereixo és molt conegut i representa un gos metafísic que neda en el fang i mira cap al cel. Sempre hi ha una incertesa sobre si està sortint-se’n o s’acabarà d’enfonsar. Aquesta obra és una representació al·legòrica de la cuina catalana, tot i que també podria ser un autoretrat anímic del mateix pintor aragonès. Quan Goya va pintar aquesta imatge a les parets de la Quinta del Sordo, es trobava en un moment de gran descontentament amb el món que l’envoltava. És una obra que captiva l’atenció i que ha estat objecte d’anàlisis i interpretacions diverses .
La Interpretació del ‘Duel a Garrotades’
Just al costat del quadre del gos de Goya, es troba l’impressionant obra ‘Duel a Garrotades’. En aquesta pintura, els conservadors del museu remarquen que els protagonistes de l’escena de violència són dos forasters, ja que no van vestits a la manera castellana. Aquesta interpretació difereix de la teoria del crític Yriarte, que especulava que els personatges eren gallecs. No obstant això, els experts actuals afirmen que a l’època de Goya, els duels a mort només estaven permesos a l’Espanya assimilada, és a dir, a l’antiga Corona d’Aragó. Aquesta informació és sorprenent, ja que la interpretació més coneguda del quadre era que representava les dues Espanyes, la progressista i la conservadora. Aquesta narrativa ha estat present durant segles i ha influït en la percepció de la història del país .
La Fideuada: Un Plat Tradicional de Fideus i Peix
Ara, deixant de banda les arts plàstiques, vull parlar-vos d’un plat tradicional que ha generat molta controvèrsia a la nostra nació valenciana: la fideuada. És possible que molts de vosaltres no hagueu tingut l’oportunitat de degustar mai una autèntica fideuada, coneguda col·loquialment com a fideuà. Tot i que en alguns esdeveniments socials heu pogut provar una massa indeterminada de fideus amb diferents ingredients, això no és el mateix que una fideuada autèntica .
Origen i Ingredients de la Fideuada
La fideuada és un plat tradicional de fideus i peix originari del Grau de Gandia, a la comarca de la Safor. Es diu que té aproximadament un segle i mig d’antiguitat. Aquest plat té les seves arrels en la cuina dels pescadors i inclou ingredients com el rap, les gambes, els escamarlans i un caldo de peix. Els fideus utilitzats són de calibre gruixut, del número 4, segons la mesura clàssica. També es poden utilitzar fideus gruixuts foradats, coneguts com a fideus perla. A Gandia, fins i tot hi ha una associació gastronòmica que defensa la puresa de la fideuada i organitza concursos .
La Fideuada i els Fideus Rossos
A Catalunya, hi ha receptes comparables a la fideuada, com els ‘fideus a la marinera’. No obstant això, aquests plats són variants que utilitzen ingredients clàssics i fideus més primers, més semblants als fideus a la cassola. La fideuada autèntica, en canvi, és un plat de bord, típic de la costa tarragonina, que s’estén des del Garraf fins al Delta de l’Ebre. Els fideus utilitzats en la fideuada autèntica són més primers, del número 2 o fins i tot del número 0, coneguts com a fideus de cabell d’àngel. A diferència dels fideus rossos, la fideuada no es cuina al forn. Aquesta pràctica és considerada inapropiada i és motiu de controvèrsia. Els fideus de la fideuada es bullen en un caldo de peix de qualitat i s’acompanyen d’allioli autèntic. El resultat és un plat amb un color distintiu i un sabor exquisit .
La Fideuada Autèntica: Un Moment Emocionant
La fideuada autèntica és un plat que ha de ser degustat amb tota la importància que es mereix. Després d’un breu repòs, els fideus s’han de servir amb el cap mirant cap al cel, com el gos de Goya. Aquest moment és emocionant i es pot acompanyar amb una estrofa de la Santa Espina. Si heu seguit les instruccions amb precisió, estic segur que us convertireu en autèntics experts en fideuada i podreu distingir una fideuada autèntica d’una falsa. Això és una qüestió de defensa patriòtica i no tolerarem cap mena de fideuada falsa .
