Una nova onada d’actuacions a l’estranger
Recentment, un grup d’independentistes ha pres la decisió de marxar a l’estranger com a resposta a les investigacions de l’Audiència Nacional relacionades amb el Tsunami Democràtic. Actualment, almenys set dels 12 investigats resideixen fora de Catalunya, mentre quatre d’ells han iniciat aquest trasllat en els últims mesos.
Entre els noms que destaquen en aquesta nova etapa de migració es troben el diputat d’ERC Ruben Wagensberg, l’activista d’Òmnium Oleguer Serra, el periodista Jesús Rodríguez i l’empresari gironí Josep Campmajó, qui han triat Suïssa com a nou lloc de residència. Aquesta decisió s’uneix a la ja present Marta Rovira, secretària general d’ERC, que resideix allà des del 2018.
El risc de judici per terrorisme
Els investigats es troben en una situació incerta, ja que s’enfronten a la possibilitat de ser jutjats i condemnats per terrorisme per la seva suposada implicació amb el Tsunami i les mobilitzacions contra la sentència de l’1-O. Aquesta preocupació s’ha vist reflectida en les seves decisions d’exili.
Malgrat no hi hagi ordres de detenció actuals, els investigats han començat a rebre citacions per declarar. El cas de Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg es troba al Tribunal Suprem, atès que tenen càrrecs públics.
Una denúncia internacional
L’advocat de diversos investigats, Benet Salellas, ha assenyalat que l’exili no només respon a un risc personal, sinó que també busca denunciar internacionalment l’ús del terrorisme per silenciar la dissidència política. A través de totes les vies institucionals possibles, es preveu explicar a la comunitat internacional les vulneracions dels drets fonamentals dels ciutadans europeus.
Salellas també ha criticat el que considera una persecució política des de determinats sectors del poder judicial espanyol. Això ha provocat una inseguretat que ha conduït a les decisions d’exili dels investigats.
La decisió d’exili: una resposta a l’arbitrarietat
El trasllat a l’estranger s’ha interpretat com una resposta a l’arbitrarietat percebuda per part de l’estat espanyol contra l’oposició política. L’advocat suís Olivier Peter ha afirmat que aquestes accions demostren que, tot i els canvis de govern a Espanya, la repressió de l’independentisme continua pels poders fàctics.
Segons Salellas, la decisió d’exili s’ha pres després de la interlocutòria del jutge de l’Audiència Nacional Garcia-Castellón del novembre del 2023, que va demostrar una clara intenció de utilitzar la causa contra el Tsunami per lluitar contra la llei d’amnistia.
Història d’exilis i resistència
Aquesta nova onada d’exiliats independentistes s’uneix a una llarga història de resistència. Després dels esdeveniments de l’1-O, molts polítics i activistes es van veure obligats a marxar de Catalunya per evitar la persecució judicial. Aquesta resposta a les investigacions del Tsunami s’afegeix a aquesta narrativa de lluita i exili.
El cas del Tsunami Democràtic, considerat una amenaça per les autoritats espanyoles, ha provocat una reacció contundent per part dels investigats, que han optat per la migració com a estratègia de resistència.
