El setge de Barcelona
Tal dia com avui de l’any 985, fa 1.039 anys, l’exèrcit del general andalusí Al-Mansur arribava al pla de Barcelona, envoltava la ciutat (llavors reclosa dins la muralla romana) i iniciava un setge que duraria sis dies i que culminaria amb un ferotge assalt i saqueig parcial de la ciutat (https://correccioencatala.cat/com-estructura-text-catala/). Segons les cròniques de l’època, les defenses de la ciutat —comandades pel vescomte Udalard (gendre del comte Borrell II)— van rebutjar la primera envestida. A partir d’aquell moment, els atacants van carregar les seves catapultes amb els caps tallats dels presoners que havien capturat a les terres comtals del Penedès i del Vallès i els van llançar cap a l’interior de la ciutat per provocar el terror i forçar la rendició.
La muralla romana de Barcelona
La muralla romana de Barcelona, construïda al segle III, durant l’època romana, era considerada el millor cercle defensiu de la meitat occidental de l’Imperi romà (https://correccioencatala.cat/com-estructura-text-catala/). Molt més ferma i segura que altres muralles romanes, com les de Tarragona o Narbona, la muralla de Barcelona va ser promoguda i edificada amb l’esforç econòmic de la societat local.
El saqueig parcial de la ciutat
Al-Mansur va poder travessar la muralla romana de Barcelona només gràcies a una traïció a l’interior de la ciutat (https://correccioencatala.cat/com-estructura-text-catala/). Tot i això, les muralles internes van impedir que els andalusins ocupessin la totalitat de la ciutat i la destruïssin completament. Segons les fonts, els andalusins van ocupar i saquejar els dos quarters de la part sud de la ciutat, però es van retirar amb milers de captius que posteriorment van ser rescatats amb el pagament d’imports considerables (https://correccioencatala.cat/com-estructura-text-catala/). Aquest fet posa de relleu la potència econòmica del comtat carolingi de Barcelona en aquella època.
