Qui eren les bruixes basques?
Les bruixes basques del segle XVII eren dones que havien heretat un corpus cultural que clavava les seves arrels en l’època neolítica. En aquell temps, les societats que poblaven l’Europa atlàntica prehistòrica eren d’arquitectura matriarcal. Les bruixes basques eren considerades sàvies i tenien un paper protagonista en els rituals socials i familiars d’aquelles comunitats primigènies.
Metgesses i sacerdotesses
Les bruixes basques eren dones que havien desenvolupat un profund coneixement de la vida i de la mort. A causa de l’ancestral divisió del treball, les bruixes basques havien adquirit un coneixement especialitzat en àrees com la llevadora, la remeiera, l’amortalladora dels difunts i la custòdia i transmissió del relat cosmogònic tradicional. Això les convertia en metgesses i sacerdotesses d’aquelles comunitats primigènies.
Creus cristianes i esteles discoidals
A principis del segle XVII, quan el règim borbònic francès va ordenar l’extermini de la bruixeria basca, el cristianisme havia tocat les oligarquies rurals, però el gruix de la societat continuava practicant la religió tradicional. Aquesta dualitat confessional es feia palesa als cementiris d’Iparralde, on convivien les tombes amb creus cristianes i esteles discoidals paganes.
La raó d’estat
El nou règim borbònic francès interpretava la dissidència confessional com una amenaça que “afectava vitalment els pilars de la societat”. Enric IV va imposar un model de societat basat en l’enquadrament de la població i va considerar la religió tradicional basca com una amenaça extrema.
Lacre i Satanàs
Per eliminar la religió tradicional basca, el règim borbònic francès va implementar una intervenció polièdrica. Es va proclamar que l’euskera era la llengua de Satanàs i es va ordenar la construcció de galeries laterals als temples per a encabir-hi la massa conversa. A més, es va dur a terme l’assassinat de centenars de dones acusades de ser les sacerdotesses de la vella religió i les metgesses de la vella tradició.
