Visques i moris al Parlament
A finals del segle XIX i principis del segle XX, l’opinió pública ja era un factor polític rellevant a Catalunya. Tot i que en aquella època no hi havia grans mitjans de comunicació com ara, la gent organitzada en faccions o partits expressava els seus punts de vista de manera entusiasta. Aquesta pràctica, coneguda com a ‘visques i moris’, consistia en reunir-se sota el balcó d’una institució i aclamar o condemnar determinades figures polítiques. Els experts llegien l’entusiasme de la multitud com ara llegim els sondejos demoscòpics.
Evolució dels mitjans de comunicació
Amb l’evolució dels mitjans de comunicació i del llenguatge polític, la pràctica dels ‘visques i moris’ ha anat desapareixent. Avui en dia, rarament sentim aquestes aclamacions, excepte en ocasions com el suport a un equip de futbol o a una causa nacional. No obstant això, l’ús d’aquesta expressió en el Parlament de Catalunya per part de la líder política Sílvia Orriols ha cridat l’atenció.
El discurs de Sílvia Orriols
En el seu discurs al Parlament, Sílvia Orriols va expressar la seva desafecció cap a aquesta institució. Amb una actitud desfavorable i un to de veu enèrgic, va afirmar que l’únic que els importa és el seu propi interès. A més, va criticar les dones musulmanes pel seu vestit tradicional i va estigmatitzar tots els immigrants com a delinqüents. Finalment, va concloure el seu discurs amb un ‘Visca Ripoll i Visca Catalunya’. Aquesta afirmació, provinent d’una líder política amb projecció nacional, és digna de ser analitzada.
Interpretació dels ‘visques i moris’
Els ‘visques i moris’ al Parlament de Catalunya per part de Sílvia Orriols podrien ser interpretats de diverses maneres. Des de l’època del segle XIX i principis del segle XX, aquesta pràctica ha canviat i ha perdut popularitat. No obstant això, el fet que una líder política utilitzi aquesta expressió en el Parlament pot ser vist com un gest simbòlic per a la seva base de suport. Els analistes podrien estudiar aquesta situació amb més detall per comprendre millor el seu significat.
Conclusió
En resum, els ‘visques i moris’ al Parlament de Catalunya han tingut una evolució al llarg del temps. Tot i que aquesta pràctica ha perdut popularitat, encara es poden trobar exemples d’aquest tipus d’expressions en el discurs polític actual. L’ús d’aquesta expressió per part de Sílvia Orriols ha generat interès i ha estat objecte d’anàlisi. Cal recordar que aquesta interpretació és subjectiva i pot variar segons el punt de vista de cada persona.
