La fama
Sovint, és complex d’esbrinar com sorgeix.
De vegades indesitjada, d’altres vegades buscada -avui especialment a través de les xarxes-. Aquest darrer tipus no m’interessa, sol ser buida de contingut i dubto que condueixi enlloc seriós a part d’omplir les butxaques de segons quins protagonistes i de vegades a qualsevol preu.
És tan absurd tot plegat que algun s’ha presentat a les eleccions europees i 800.000 persones l’han votat (ha ressuscitat l’esperit Ruiz-Mateos?).
El reconeixement
En canvi, el reconeixement és una altra cosa. Quan algú se’l guanya, allunyant-se de modes, tendències i es centra en veritats, siguin noves o de sempre, tot el camí que ha recorregut pren sentit.
Recordo un cas a la Universitat Autònoma de Barcelona.
L’Amartya Sen, un senyor impecable nascut a l’Índia encara sota el paraigües de l’Imperi Britànic va donar una conferència a la UAB quan era professor de Harvard. Bona part dels seus èxits van venir pels estudis sobre l’economia del benestar. La sala era bastant buida. Al cap de poc van atorgar-li el Nobel. La María Antonia Tarazón, de finances, que havia organitzat la conferència va fer una reflexió sobre com hagués estat de ple l’aforament si la conferència hagués estat programada després del Nobel.
Fama i reconeixement
Fama i reconeixement són ben diferents. Ara ho podran explicar els admirats Oriol Castro, Mateu Casañas i Eduard Xatruch del Disfrutar.
Fa anys que tenen el reconeixement, especialment del sector. Però ara els arriba un factor més de popularitat des de que a Las Vegas els van proclamar els primers de la llista de The World’s 50 Best Restaurants. Segur que ho gestionaran magníficament perquè són un equip format i aquest boom els agafa preparats.
Però si parlem de reconeixement gastronòmic, cal treure’m el barret per les brillants decisions que han pres a l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició respecte als premiats d’aquest any, un cop més.
L’ACGN està immersa en una molt bona dinàmica, disfrutant d’un cercle virtuós que es reflexa en una sàvia decisió, segmentar el Premi Nacional de Gastronomia en dues categories, tradicional pel Paco Solé del 7 Portes i d’autor pel Xavier Pellicer pel seu restaurant homònim -després de ser imprescindible a Can Fabes i referent a l’ABaC-.
L’Empar Moliner -m’entusiasmen la seva vitalitat i les ganes de disfrutar que contagia- ha estat guardonada amb el Premi Néstor Luján de Periodisme Gastronòmic.
Una bagenca de Salelles, la Fina Navarro, ha estat reconeguda amb el Premi Cap de Sala per la seva trajectòria al capdavant del Restaurant Gaig, on dirigeix les operacions de manera impecable -quins pèsols ofegats amb botifarra negra i cansalada ens va oferir la darrera vegada!-.
On no tinc el plaer d’haver-hi menjat però sí moltes ganes de fer-ho per les bones referències és a Ca la Núria, a Bellver de Cerdanya, on la Núria Bonet s’ha endut el Premi Revelació.
El Toni Massanés, director i alma mater de la Fundació Alícia, ha rebut el Premi Especial a la recerca i a la docència gastronòmica, un reconeixement més a una actitud i una manera de difondre els pilars fonamentals de les coses de menjar que fa goig i permet presumir d’aquestes ments brillants del nostre país.
Uns prestigiosos premis que, amb el Carles Vilarrubí al capdavant de l’ACGN, posen en valor i en gran reconeixement persones del nostre territori.
