Una Infantesa entre Muntanyes i Espiritualitat
Durant els meus anys de formació, Montserrat va ser el meu refugi, un lloc on cada estiu esdevenia un viatge de descobriment. Les cel·les properes al monestir es convertien en el meu món, i amb el pas del temps, les meves estades es van fer més breus, però no menys significatives. El meu pare, amb una fe inquebrantable, vivia cada moment amb una devoció que ressonava amb el repic de les campanes. La vida a Montserrat seguia un ritornell tranquil, una simfonia d’hores i treball.
Una Comunitat Singular entre la Naturalesa
Malgrat l’aura monàstica, la nostra existència no era monàstica. Aquell petit poble al voltant de l’abadia, amb les seves botigues i restaurants, ens oferia una sensació de llibertat primitiva. A finals del segle XX, Montserrat era un refugi per molts estiuejants que buscaven escapar del bullici urbà. Cada dia, turistes de tots tipus inundaven els carrers, creant una atmosfera que era a la vegada mágica i vibrant.
L’Essència d’un Estiu Ple d’Aventures
La nostra infantesa estava plena de rivalitats amistoses, enamoraments innocents i petites baralles, tot en un entorn d’aventura constant. La muntanya, omnipresent, ens atreia, i en els nostres moments de llibertat, escalàvem roques i construíem cabanes en racons amagats. Encara recordo una de les nostres travesses, quan vam descobrir una paret mig pintada, fruit d’una de les nostres experiències artístiques espontànies.
El Coneixement i la Saviesa Monàstica
Montserrat no només era un escenari d’oci, sinó també un centre de coneixement. La relació amb els monjos era un regal, i les seves converses sobre filosofia i espiritualitat ens enriquien profundament. Cada visita a l’abat Cassià, amb la seva amabilitat, era un recordatori del valor de la comunitat i la saviesa compartida. Els meus moments amb figures com el pare Gregori Estrada o el pare Hilari Raguer eren veritables lliçons de vida.
Activitats i Aprenentatge durant l’Estiu
Els vespres esdevenien una oportunitat per ajudar amb les ciris votius o per participar en activitats diverses, com les classes de catequesi amb en Joaquim Coll. Un dels nostres projectes més memorables va ser la restauració de l’ermita de Sant Joan, que ens va permetre connectar amb la història del lloc mentre treballàvem en equip. Aquella tasca, encara que simple, ens va ensenyar la importància del compromís i l’esforç col·lectiu.
Un Llegat que Perdura
Els estius a Montserrat van ser molt més que simples vacances; van ser una etapa formativa plena de moments inoblidables i aprenentatges vitals. Aquella experiència va marcar la meva vida, i encara avui, el record de les aventures viscudes i les connexions fetes a les alçades de Montserrat em persisteix. És un llegat que traspassa el temps, recordant-me sempre l’essència d’aquell món espiritual i natural que tan bé ens va acollir.
