Un Incendi Tràgic
Fa exactament 50 anys, Badalona va ser escenari d’una tragèdia que encara ressona avui en dia. En el barri de la Morera, un incendi devastador va consumir completament una fàbrica tèxtil il·legal, coneguda com Hais S.A. o Haissa, provocant la pèrdua de vides humanes i la destrucció total de l’edifici.
La Fàbrica i les Víctimes
La fàbrica, que no havia superat cap inspecció d’Indústria i operava sense llicència, va ser el lloc on van perdre la vida sis treballadors, entre ells un home i cinc dones. L’absència de protocols de seguretat, com alarmes antiincendis, extintors o sortides d’emergència, va contribuir a l’escalada de la tragèdia.
El Tràgic Desenllaç
L’incendi es va iniciar cap a les cinc de la tarda, quan la majoria dels treballadors es trobaven a l’exterior. Malauradament, va durar més de 12 hores, i a la matinada de l’endemà, l’edifici va esfondrar-se, posant fi a aquesta terrible experiència.
Les Víctimes Oblidades
Segons les investigacions, un petit grup de treballadors es va quedar atrapat dins la fàbrica, sense possibilitat d’escapar del fum i les flames, ni de rebre ajuda. Aquest petit grup, que lamentablement esdevindrien les víctimes mortals d’aquella tragèdia, estava format per persones com Eusebia Lausén Fusté, Antònia Llanés Costa, Francesc Andreu Morales, Francisca Vico Morales, Josefa Lumbreras López i Glòria Parra Martín, tots ells treballadors de la fàbrica i veïns de Badalona i altres localitats properes.
La Reacció de les Autoritats
Malgrat la gravetat del succés, les autoritats locals i provincials, així com els delegats del sindicat vertical, no van exigir-ne responsabilitats. A més, les famílies de les víctimes i els treballadors que reclamaven justícia van ser amenaçats per la policia, mentre que les indemnitzacions ofertes van ser considerades ridícules i injustes.
Conseqüències Injustes
Les indemnitzacions, que van arribar a ser d’aproximadament 100.000 pessetes per persona morta, van ser arbitrades per les autoritats del règim, i les famílies que no les acceptaven van ser coaccionades. A més, les indemnitzacions pactades verbalment mai van ser abonades, deixant les famílies en una situació de desemparament i injustícia.
