El programa Pegasus, l’eina d’espionatge dels serveis secrets espanyols
Els documents desclassificats pel govern espanyol revelen que el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) va utilitzar el programa Pegasus per espiar el president de la Generalitat, Pere Aragonès, quan era vicepresident. El motiu que va justificar aquesta intervenció il·legal va ser la suposada vinculació d’Aragonès amb els Comitès de Defensa de la República (CDR), els grups que van impulsar les mobilitzacions a Catalunya després de la condemna dels líders de l’1-O.
El programa Pegasus és un software d’origen israelià que permet accedir als telèfons mòbils dels objectius i obtenir tota mena de dades, com ara missatges, fotos, contactes, ubicacions o fins i tot escoltar les converses. El seu ús està restringit als governs i als seus serveis d’intel·ligència, i requereix una autorització judicial prèvia.
La filtració que va destapar l’escàndol
L’existència d’aquest espionatge es va conèixer el maig del 2022, quan es va produir la destitució de la directora del CNI, Paz Esteban, per una crisi interna als serveis secrets espanyols. A partir d’aquell moment, es van filtrar diverses informacions sobre el cas Pegasus, entre les quals hi havia la que va publicar el diari El Mundo, que afirmava que el govern espanyol estava al corrent des del 2019 que el CNI espiava Aragonès, i que el Tribunal Suprem havia donat el vistiplau a l’operació. Segons aquesta informació, el CNI considerava Aragonès com a possible coordinador dels CDR, una acusació sense fonament que el president de la Generalitat ha negat rotundament.
Aquesta informació va portar Aragonès a presentar una querella contra el CNI, el govern espanyol i el Tribunal Suprem per vulneració dels seus drets fonamentals, i a reclamar que es desclassifiquessin els documents relacionats amb el cas. El govern espanyol, però, només ha desclassificat una part dels documents, i amb moltes parts ocultes o il·legibles. Fonts de Presidència consultades per l’ACN han expressat la seva insatisfacció amb aquesta documentació, que consideren “totalment insuficient”, i han qualificat el motiu al·legat pel CNI de “totalment inversemblant”.
La compareixença de l’exdirectora del CNI davant del jutge
Els documents desclassificats han sortit a la llum el dia abans que l’exdirectora del CNI, Paz Esteban, hagi de declarar davant del jutge que investiga la querella d’Aragonès. La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha defensat en la Comissió de Defensa que la desclassificació “parcial” dels documents es va fer fa deu dies “sense garreperia” perquè Esteban pugui respondre les preguntes que li facin. A més, ha assegurat que, pel que fa a l’ús de Pegasus, “tot el que es va fer va ser amb autorització judicial”.
Aquesta explicació, però, no ha convençut a Esquerra Republicana, que ha criticat el govern espanyol per “no complir les expectatives” que havia creat sobre la desclassificació dels documents. El diputat d’ERC Francesc-Marc Álvaro ha retret a la ministra que l’executiu de Sánchez “estigui entorpint” la tasca judicial i ha demanat que s’expliqui per què l’Estat espanyol no ha recorregut a la via diplomàtica amb Israel, com va fer França, per aclarir el cas Pegasus. Álvaro ha afirmat que es tracta d’”una qüestió de qualitat democràtica” i que és “molt estrany que s’utilitzin mecanismes d’espionatge contra adversaris polítics”.
