Un panorama de tensió judicial
El 24 d’agost marca un moment clau en l’escenari polític espanyol. Les aigües semblen haver-se tranquil·litzat, però les ombres de la controvèrsia persisteixen. D’una banda, el Tribunal Suprem (TS) manté una postura inflexible contra l’aplicació d’amnisties per als independentistes, sense cedir davant la pressió política. D’altra banda, Carles Puigdemont, líder de l’oposició, ha tornat a trepitjar territori espanyol, buscant fer acte de presència durant la investidura del 155, però s’ha vist obligat a retirar-se davant d’un desplegament policial massiu.
Els mecanismes de la impunitat
És un bon moment per a una reflexió profunda sobre la capacitat del TS per actuar amb tant de marge. Com pot ser que un tribunal, que ha de ser el guardian de la llei, pugui desafiar les normes amb tanta llibertat? Quins factors permeten que el TS pugui interpretar les lleis de manera tan laxa i, fins i tot, rebutjar les decisions legislatives amb un to que podria recordar al Tribunal Constitucional? La clau de l’enigma rau en la falta de conseqüències per les seves accions.
El cercle tancat del TS
La resposta a la impunitat del TS és simple: si algú decidís presentar una queixa contra ell, el mateix TS seria qui determinarà si procedir o no. Això crea un sistema de protecció que es retroalimenta, deixant poc espai per a la responsabilitat. Els membres del TS no són aliens a la dinàmica de corporativisme que predomina en el sistema judicial.
La mirada crítica cap a la justícia
L’escàs seguiment del delicte de prevaricació judicial, que implica resoldre casos de manera contrària a la llei amb coneixement de causa, és un exemple de com la cultura del corporativisme pot impedir la responsabilitat entre jutges. És habitual que les querelles es rebutgin sense investigació prèvia, amb l’argument que es tracta d’assumptes d’interpretació jurídica.
Excepcions a la norma
No obstant això, hi ha casos que semblen desafiar aquesta dinàmica, com els jutjats que han tractat els casos de Tsunami i Volhov. Les seves decisions han portat a situacions de debat legal que podrien ser equiparades a les del TS. En aquests casos, la pressió de la imminent jubilació dels jutges pot haver influït en la seva valentia a l’hora de dictar resolucions controvertides.
Propostes per a una reforma judicial
Per abordar aquesta situació d’immunitat que envolta el TS, es podria considerar una reforma legal que permetés que les querelles contra el TS fossin gestionades per un tribunal aleatori format per jutges d’altres instàncies. Això garantiria que el TS no tingués la seguretat de ser jutjat pels seus propis col·legues, potenciant així un control més efectiu sobre les seves decisions.
La incertesa sobre qui jutjarà les seves accions podria actuar com un factor dissuasiu, obligant els magistrats a reflexionar més acuradament sobre les seves interpretacions legals. El resultat d’aquesta reforma podria ser una justícia més transparent i responsable, on les decisions del TS no quedin exemptes d’un escrutini rigorós.
