Un parèntesi que s’acaba
Tinc la desagradable sensació de viure el tancament d’un període de temps que fins ara havia estat considerat tolerable. Aquest parèntesi va començar després de la Segona Guerra Mundial, quan Europa va ser sacsejada pels efectes monstruosos de la intolerància i el fanatisme. Després de la derrota del nazisme i la revelació de les seves brutalitats, es va establir un consens general de ‘mai més’, que implicava la renúncia a les polítiques que havien causat tanta barbàrie. Això va donar lloc a un període de moderació i diàleg, basat en els valors de llibertat i democràcia. No obstant això, sembla que aquesta època està arribant al seu final.
La memòria que s’esvaeix
Amb el pas del temps, les lliçons apreses durant aquest període de tolerància s’estan diluint. Les generacions més joves no han après les mateixes lliçons que els seus avantpassats, i això ens porta a un perillós retrocés. L’aniversari del desembarcament de Normandia, que ja fa vuit dècades, ens recorda que la memòria de les atrocitats de la guerra s’està desvanint. El que queda és una inèrcia profunda que es transmet i perpetua, incloent-hi actituds com el supremacisme, el menyspreu de les diferències i la simplificació de tot allò que és diferent a nosaltres. Aquesta actitud es manifesta sovint en la manera com veiem els immigrants, com una massa despersonalitzada. L’ignorància, quan es confon amb la realitat, ens porta per un camí equivocat, on tots els immigrants són considerats perillosos i indesitjables. Aquesta falta de memòria i la tendència a etiquetar i condemnar ens porten a un lloc molt perillós.
El perill de repetir els errors del passat
El parèntesi de tolerància que havia estat obert després de la Segona Guerra Mundial sembla estar tancant-se. Els efectes de la vacuna contra la intolerància i el fanatisme s’estan desvanint, i ara veiem com els símptomes de recaiguda es multipliquen arreu. Aquesta situació ens hauria de fer por, ja que ens recorda que els errors del passat es poden repetir si no aprenem de la història. Hem de ser conscients dels desastres que han succeït en el passat i treballar per evitar-los en el futur. Només així podrem assegurar que els anys tolerables no es converteixin en una cosa del passat.
Conclusió
En resum, estem vivint el final d’una època que fins ara havia estat considerada tolerable. Els anys de moderació i diàleg estan arribant al seu final, i ens trobem en un moment crític on cal recordar les lliçons apreses durant aquest període. No podem permetre que la memòria de les atrocitats del passat s’esvaeixi i que els errors es repeteixin. Hem de treballar per mantenir els valors de llibertat, democràcia i tolerància que han estat la base d’aquesta època. Només així podrem assegurar que els anys tolerables no es converteixin en un record del passat.
