L’esperada desclassificació del govern espanyol
Recentment, el govern espanyol ha dut a terme la desclassificació d´informació rellevant relacionada amb l´espionatge al president de la Generalitat, Pere Aragonès, mitjançant el polèmic programa Pegasus. La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha reconegut que només s’ha revelat allò essencial en aquest procés, generant diverses reaccions i crítiques.
Descontent per les expectatives incomplertes
Partits com Esquerra Republicana han mostrat la seva decepció amb els documents desclassificats, argumentant que no han complert les expectatives prèvies. Francesc-Marc Álvaro, diputat d’ERC, ha recriminat a la ministra la creació d’expectatives sense satisfer-les.
Un procés parcial i el seu context
La desclassificació parcial dels documents va tenir lloc fa deu dies, després de la petició del jutge encarregat del cas que investiga l’ús de Pegasus contra Aragonés i 17 líders independentistes més. Aquesta acció es produeix dos mesos després de la imputació de Paz Esteban, exdirectora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), que serà properament interrogada. Durant la seva compareixença, la ministra Robles ha deixat clar que només s’ha desclassificat l’essencial i sense restriccions per permetre que Esteban pugui respondre les preguntes formulades. A més, ha subratllat que tot l´ús de Pegasus va comptar amb autorització judicial.
Demandes i qüestionaments
Des d’Esquerra Republicana, s’insisteix en la necessitat d’aclarir aquest cas i s’adverteix al govern de Pedro Sánchez que la manca de col·laboració podria ser interpretada com un obstacle a nivell judicial. En aquest sentit, es planteja la pregunta sobre perquè Espanya no ha seguit el mateix camí diplomàtic que França per abordar aquest tema amb Israel, país relacionat amb les acusacions sobre Pegasus. Aquesta posició també ha estat recolzada per Bildu, rebent el suport del diputat Jon Iñarritu, que ha assenyalat que el govern espanyol no ha proporcionat tota la informació sol·licitada pel jutge.
La CUP continua la seva lluita per la desclassificació
D’altra banda, la CUP ha tornat a presentar una sol·licitud davant del Jutjat d’Instrucció 32 de Barcelona per sol·licitar la desclassificació de documents del CNI relacionats amb l’espionatge a Carles Riera, diputat de la CUP al Parlament, així com als exdiputats Albert Botran i David Fernàndez. Els anticapitalistes destaquen que ja van presentar una sol·licitud similar l’abril del 2022, que va ser deixada sense resoldre pel jutge. Posteriorment, van recórrer davant l’Audiència Provincial i la Secció Sisena, que es van pronunciar a favor de la petició.
