Els reptes dels reformistes
Malgrat el renom que tenen en algunes societats, els reformistes no aconsegueixen fer cap forat en aquestes latituds, com ho demostra el resultat obtingut pel tresorer de la Federació Espanyola de Futbol i seguidor del líder Luis Rubiales.
El moviment reformista mai no ha estat el preferit de les estructures d’estat, especialment en qüestions tan delicades com el control del futbol. Com deia l’àvia Neus, les qüestions de menjar no s’han de prendre a la lleugera. Això s’ha patit en àmbits com el judicial, on els canvis esdevenen difícils, i en l’àmbit policial, on les pràctiques endogàmiques es barregen amb interessos patriòtics i privats.
La resistència al canvi
La resistència als moviments reformistes es posa de manifest en el cas de la Federació Espanyola de Futbol. La designació de Pedro Rocha com a únic candidat, amb l’aval del 77,5% dels membres de la federació, evidencia una clara resistència a les alternatives reformistes. Això suggereix que una part significativa dels membres actuals prefereixen mantenir el status quo, malgrat les crítiques i la demanda de canvi expressada per sectors reformistes.
Implicacions en el futbol espanyol
Aquesta resistència al canvi té implicacions directes en la gestió i direcció del futbol espanyol. La continuïtat dels cràpules, com es refereixen els partidaris de la reforma, podria provocar tensions i desafiaments a l’interior de la federació, limitant les oportunitats de millora i modernització del futbol espanyol.
