El passat i la nostàlgia
Quan era petit, tenia un veí vidu que em recordava a Yul Brynner, un famós actor de cinema. El seu rostre reflectia una barreja de nostàlgia i escepticisme, com si portés un passat ple d’experiències. Jo admirava aquesta expressió, ja que, en viure sense un present clar, allò que realment anhelava era un passat (preferiblement perfecte). En una pel·lícula que vaig veure, el personatge interpretat per Brynner era a la coberta d’un vaixell i un subordinat li preguntava cap a on es dirigien. La resposta de Brynner va ser: “A on ens porti el vent”. En aquell moment, vaig reflexionar que quan deixes de preocupar-te pel rumb de la teva vida, és perquè res no t’importa. Aquesta era la sensació de desafecció que jo, als meus deu anys, aspirava a assolir, sense saber res sobre el zen, un estat d’ànim que implica lliurar-se sense resistència a les forces de l’existència.
El poder de la ràdio
El meu veí, el vidu, passava els dies escoltant la ràdio. Ho feia en solitud, com molts altres vidus. Quan la meva mare se’n recordava, solia dir: “El pobre Aureli…”. I després em demanava que truqués a la porta i convidés Aureli a unir-se a nosaltres. Ell em mirava amb aquella expressió abatuda i malenconiós, similar a la de Yul Brynner, i em donava les gràcies, però preferia quedar-se sol. A mi també m’hauria agradat quedar-me tot sol amb la ràdio. Em semblava que Aureli tenia una vida envejable. Per això, fantasiejava amb la idea d’enviudar, encara que fos una aspiració poc realista per a un nen solter.
La ràdio era com un missatge de l’univers, cosa que connectava les persones amb el món exterior. La meva mare també escoltava la ràdio com si esperés un missatge. I així ho feia tothom. Fins i tot avui dia, malgrat els avenços tecnològics, la ràdio continua sent un mitjà de comunicació poderós. Jo també l’escolto, esperant un missatge, una ordre, cosa que faci un gir a la meva vida, perquè les coses no poden seguir així.
El desig d’estar sol
Aureli, el meu veí, escoltava la ràdio i fumava. Jo vaig començar a fumar per imitar-lo, al principi amb cigarrets apagats i després amb cigarrets encesos que amagava sota el llit. M’imaginava Aureli inclinat sobre l’aparell de ràdio, com si estigués esperant un missatge important. Així és com la meva mare també escoltava la ràdio: com si esperés un missatge. I així és com tothom l’escolta. Potser, fins i tot després de cent anys des de la fundació a Espanya, la gent segueix escoltant la ràdio d’aquesta manera. Jo també l’escolto ara, esperant un missatge, una ordre, cosa que faci un gir a la meva vida, perquè les coses no poden seguir així.
El poder de la ràdio a la societat
La ràdio ha estat i continua sent un mitjà de comunicació que transcendeix barreres. A través de les ones, es transmeten missatges, notícies, música i programes que arriben a milions de persones a tot el món. La ràdio ha estat testimoni de moments històrics, ha unit comunitats i ha estat una font d’entreteniment i informació. El seu poder rau en la seva capacitat per arribar a llocs remots i persones de diferents cultures i classes socials. La ràdio ha estat i continua sent una companya fidel a les llars, els automòbils i els llocs de treball.
El futur de la ràdio
Malgrat els avenços tecnològics i l’aparició de noves formes de comunicació, la ràdio continua sent rellevant a la societat actual. Amb l´arribada de la ràdio per Internet i els podcasts, la ràdio ha evolucionat i s´ha adaptat a les noves tendències. La ràdio continua sent una font fiable dinformació, entreteniment i companyia. A mesura que el món avança cap a l’era digital, la ràdio continua reinventant-se i trobant el seu lloc a la vida de les persones.
Conclusió
La ràdio és molt més que un mitjà de comunicació. És un missatge que transcendeix el temps i connecta les persones de diferents generacions. A través de la ràdio, es transmeten històries, emocions i experiències que ens uneixen com a societat. Encara que el món canviï i evolucioni, la ràdio continuarà sent un símbol de connexió i companyia. Així que, la propera vegada que escoltis la ràdio, recorda el poder que té i com ha deixat una empremta a les nostres vides al llarg de la història.
