Una frase emblemàtica
Quina frase! Tan característica i arrelada a la nostra societat. Des que es va popularitzar a Espanya al segle passat, ha estat utilitzada per canviar la percepció i la imatge que el món tenia del nostre país, convertint-lo en una destinació turística de renom mundial. Una frase que repetim una vegada i una altra cada estiu, i que els periodistes hem esmentat les últimes setmanes cada vegada que un col·lega estranger ens pregunta sobre l’estil de joc d’Espanya.
Espanya enamora
Perquè Espanya és tan diferent que captiva. I no em refereixo al turisme, sinó al futbol. Un estil que no s’assembla a res del que hi havia abans, però que tampoc no ha oblidat la seva identitat. Sense perdre la seva essència, sense escatimar brillantor i amb una agressivitat que terroritza la resta dels equips. Aquest equip dirigit per Luis de la Fuente es converteix en favorit per guanyar l’Euro 2024 amb cada partit que passa.
La capacitat de superació d’Espanya
Espanya va saber patir i refer-se. Després del gol en pròpia porta de Le Normand, he de confessar que vaig tenir els meus dubtes sobre si Espanya seria capaç de remuntar un partit que, per primera vegada en aquesta Euro 2024, començava amb un resultat advers per a La Roja.
Però l’ofici, la tranquil·litat i la bona feina van convertir el que podria haver estat un desastre en un partit brillant per a una selecció que va remuntar i va atropellar una Geòrgia que venia de derrotar Portugal. Però, encara que siguem països ibèrics, no tenim res a veure al futbol.
El potencial d’Espanya
Les possibilitats d’aquesta selecció són il·limitades en comparació d’altres nacions. Sé que em repeteixo, però és un plaer veure com Rodri organitza el joc, com Fabián Ruiz crea oportunitats i com Nico Williams aprofita els espais. I no puc oblidar Lamine Yamal, que també contribueix a aquest canvi d’estil tan elèctric i combinatiu.
El desafiament de la pressió
Encara que hi va haver temors que Espanya pogués sucumbir davant la pressió a mesura que avançaven les rondes, veient el que havia passat amb Itàlia i gairebé amb Anglaterra, no tinc por d’enfrontar Alemanya. Podem vèncer-los, com demostrem a l’últim partit de la fase de grups ia l’enfrontament contra Dinamarca a vuitens. Tenen bons jugadors, juguen a casa i poden ser un equip fort, però tenen menys alternatives i més punts febles que Espanya, i confio que Luis de la Fuente sabrà com aprofitar-los.
La defensa, el punt feble
Tot i que avui és un dia feliç perquè som a quarts de final i finalment hem deixat enrere l’Espanya avorrida, la de la migdiada i la mala sort, he d’admetre que la defensa continua sent el punt més feble d’aquest equip ben cohesionat. No m’agrada la parella de centrals, encara que òbviament és millor que al primer partit. Crec que la combinació de Laporte i Le Normand és la millor, però encara sento que moltes vegades els falta connexió.
Espanya, un país diferent
Avui és un dia de celebració, perquè som a quarts de final i finalment hem deixat enrere l’Espanya avorrida, la de la migdiada i la mala fortuna. Aquest país ha demostrat la seva obertura a la verticalitat, el driblatge, el desbordament, la velocitat i l’agressivitat. Aquest país és Espanya i Espanya és única!
