Una reflexió sobre l’ús del terme ‘feixisme’
Resulta preocupant la lleugeresa amb la qual etiquetem certes accions o opinions com a ‘feixistes’. A vegades sembla que considerem aquest fenomen com a allunyat de les nostres vides, però té arrels culturals molt properes i europees que es remunten a la Primera Guerra Mundial.
Una realitat més enllà de la política partidista
La creixent cultura de l’odi i el ressentiment contamina el pensament i la vida social i política, fent-la menys democràtica. Això dóna raó de l’existència de moviments com Vox i Acció Catalana, que sorgeixen com a resposta a aquesta realitat.
La visió de pensadors reconeguts
Umberto Eco, en ‘El fascisme etern’, identifica característiques del feixisme que ressonen amb la nostra realitat. A més, les reflexions de Rob Riemen en ‘Per combatre aquesta època’ ofereixen una visió urgent sobre el feixisme.
La complexitat del ressentiment
Albert Camus i Thomas Mann van comprendre la complexa ambivalència del ressentiment, que implica un rebuig del present i, alhora, un llaç emotiu amb el passat.
La banalització de l’odi
Els debats parlamentaris s’han convertit en espais de vergonya aliena, on l’odi s’expressa de manera barroera i mediocre. Aquesta banalització de l’odi és un fenomen greu que cal reconèixer i abordar.
La importància de la democràcia i la convivència
La defensa de la democràcia implica no votar aquells que recorren a l’insult com a estratègia política. A més, la capacitat de perdó i la construcció d’amistats són elements clau per garantir una convivència respectuosa i una acció política constructiva.
