Una Experiència Cinematogràfica i Literària
Quan Nona Arola, la directora artística del Festival Viñas de Moià, va compartir la seva experiència de visitar el cinema per veure ‘El club dels poetes morts’, va revelar una passió extraordinària per la cinematografia i la poesia. Acompanyada dels seus dos companys de pelegrinatge cinèfil i literari, tots tres estudiants de filologia en aquell moment, van viure una experiència única al cinema Alexandra a la Rambla Catalunya de Barcelona. Armats amb bolígraf, llibreta i una gran passió per la literatura, van absorbir cada minut del film de Peter Weir, capturant cites literàries i poètiques que omplien l’aire de la sala.
La Recerca de la Poesia
Després de capturar les meravelloses cites literàries i poètiques de la pel·lícula, Nona Arola i els seus companys van embarcar-se en una intensa recerca a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Van passar hores remenant llibres per trobar els poemes i les obres que coincidien amb les cites capturades al cinema. Aquesta dedicació va culminar en la publicació d’un llibre titulat ‘Antologia del Club dels Poetes Morts. Carpe Diem’, que va ser un èxit editorial i ha mantingut la seva rellevància durant més de tres dècades.
La Vigència d’una Experiència Iniciàtica
L’època del 1989-90 no disposava de les comoditats tecnològiques actuals, com la disponibilitat immediata de les pel·lícules a través de plataformes en línia. Això va conduir a la necessitat de capturar manualment la riquesa poètica de ‘El club dels poetes morts’. Malgrat els reptes, la passió per aquesta experiència cinematogràfica i literària ha mantingut la seva vigència al llarg del temps. La pel·lícula continua sent una experiència iniciàtica, connectant amb clàssics atemporals i inspirant la identificació amb els personatges que ensenyen a abraçar el moment present, tal com es reflexa en el lema ‘carpe diem’.
