Construint un Relat Polític
Fins i tot, l’estereotip més clàssic del familiar català ha comprès la importància de construir un relat polític que justifiqui les accions. Tanmateix, en lloc de desenvolupar un relat coherent, la classe política catalana ha optat per construir una narrativa desvinculada dels fets, la qual busca justificar qualsevol decisió, fins i tot aquelles que podrien ser contràries a la seva ideologia.
Afortunadament, el Tribunal Constitucional ha resolt recentment un recurs presentat pel PSC que impediria Carles Puigdemont i Lluís Puig votar de forma telemàtica. A més, s’ha anunciat que l’exconseller Francesc Homs haurà d’enfrontar un judici per haver autoritzat el 2012 tres despeses relacionades amb el procés independentista, malgrat que aquesta causa havia estat arxivada dues vegades anteriors en considerar-se que els fets no eren delictius.
La política del pacte amb l?Estat espanyol, que els partits independentistes intenten aprofitar, sol acabar en decepció. Això és perquè una vegada que s’emeten els vots, la política espanyola no té cap obligació de complir les promeses, i els poders espanyols sempre estan disposats a revertir qualsevol avenç.
La Dinàmica de la Negociació Política
L’estratègia de construir un discurs al voltant de la lògica de la negociació política amb l’Estat comporta inevitablement desplaçar el conflicte nacional cap a l’àmbit social, minimitzant-lo. Tot i això, la realitat mostra que la lògica de negociació política amb l’Estat és inherentment il·lògica per a aquells que s’autodenominen independentistes.
L’Estat espanyol ha aconseguit que els mateixos partits independentistes venguin la idea que la macroestructura anticatalana es pot negociar políticament. Tot i els intents de reivindicar concessions espanyoles en nom de la negociació, Espanya sempre recorda qui té el control, portant els partits independentistes de la victimització al pacte, i novament a la victimització.
Desafiaments i Estratègies Polítiques
Enfront dels cops de realitat espanyols, sembla que l’estratègia dels partits independentistes consisteix a fer cas omís o intentar distreure l’atenció. No obstant això, aquesta actitud pot soscavar la seva credibilitat, ja que els votants poden percebre la manca de coherència entre el discurs i les accions.
Els partits independentistes procuren construir una realitat política paral·lela en què la seva estratègia sigui vista com una via per enderrocar l’Estat, però s’enfronten a la recordatòria constant que el veritable èxit segueix estant del costat espanyol.
