Un escàndol que va sacsejar el món
La primavera de 2021 va ser testimoni d’un episodi tràgic que va captivar l’atenció internacional. Al Canadà, es van descobrir restes de nens indígenes en antics centres d’internament gestionats per institucions religioses. El primer ministre Justin Trudeau va reaccionar amb indignació, exigint un perdó públic del Papa, reflectint així la gravetat de les acusacions contra les institucions catòliques.
Reaccions mediàtiques i repercussions globals
Mitjans de comunicació de renom, com CNN i The New York Times, van dedicar àmplies cobertures a la notícia, destacant la condemna de l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, que va descriure els fets com una violació massiva de drets humans. A Espanya, la narrativa no va ser diferent, amb mitjans com La Vanguardia intensificant la cobertura amb titulars impactants.
La veritat que va emergir
Tanmateix, poc després, la veritat va començar a emergir. Les ‘tombes’ revelades eren, en realitat, anomalies detectades per radars de penetració terrestre (GPR), interpretades erròniament com restes humanes. Experts van advertir que sense excavacions, aquestes alteracions del sòl podien ser atribuïdes a múltiples factors. Amb el temps, es va demostrar que no hi havia tombes en absolut.
El silenci i les conseqüències
Malgrat l’impacte d’aquestes revelacions, no hi va haver disculpes ni reparacions per part de qui havia contribuït a la difusió de la desinformació. El llibre ‘Error greu: com els mitjans de comunicació ens varen enganyar’ de C. P. Champion i Tom Flanagan, aborda aquesta manipulació que va convertir l’Església catòlica en un boc expiatori.
Una situació semblant a casa nostra
A nivell local, hem viscut un fenomen similar, on l’Església ha tornat a ser el centre d’atenció per les acusacions d’abusos sexuals. Fa quinze anys, vaig publicar un article a La Vanguardia en què criticava l’enfocament exagerat dels mitjans sobre aquest tema, i, sorprenentment, la situació continua sense canvis significatius.
Un enfocament selectiu i discriminatori
Recentment, el Congrés dels Diputats va encarregar una investigació sobre els abusos sexuals a menors, centrada exclusivament en l’Església. Aquesta decisió no només és arbitrària, sinó que també vulnera principis constitucionals, ja que contribueix a la percepció errònia que els delictes de pederàstia són predominantment un problema eclesial.
La realitat estadística
Les dades són clares: els casos d’abusos vinculats a l’Església són mínims i han disminuït amb el temps. En contrast, els informes globals d’abusos sexuals a menors han augmentat, superant els 9.000 casos només el 2023. Aquesta discrepància suggereix que l’atenció mediàtica està mal dirigida.
Explorant la narrativa de la culpabilització
Per aprofundir en aquesta qüestió, he publicat ‘La pederastia en la Iglesia y en la Sociedad. El gran chivo expiatorio’, un treball que analitza com s’ha construït aquesta narrativa i les seves repercussions tant per a l’Església com per a la societat en general. El llibre busca desentranyar els mites que envolten aquest tema tan controvertit.
