Un capellà controvertit en el cor de Barcelona
José Antonio Gómez Mir, mossèn de la parròquia de Sant Jordi, situada al barri de Vallcarca, ha suscitat polèmica per les seves idees i accions que alguns consideren extremistes. Les seves misses en llatí, un signe distintiu de la tradició catòlica més conservadora, contrasten amb els esforços del papa Francesc per modernitzar l’Església. A més, les seves publicacions a les xarxes socials reflecteixen una retòrica homòfoba i islamòfoba que ha aixecat veus crítiques entre diversos sectors de la societat.
Activitats controvertides a la parròquia
La parròquia de Sant Jordi no només acull misses, sinó que també s’ha convertit en un escenari per a xerrades amb ponents vinculats a l’extrema dreta. Activitats com la presentació del llibre ‘El antiprogre’, recolzada per Vox, han estat denunciades per l’entitat veïnal Som Barri, que ha posat de manifest la connexió de l’església amb idees ultradretanes.
La postura de Gómez Mir davant les acusacions
Davant les crítiques, Gómez Mir ha defensat la seva neutralitat política, afirmant que la seva parròquia acull a persones de totes les ideologies. No obstant això, les seves accions passades, incloent-hi el suport a Inés Arrimadas de Ciutadans, indiquen una inclinació política que potser no és tan neutral com afirma.
Una carrera marcada per la radicalització
Des que va ser nomenat rector el 2001, l’activitat de Gómez Mir ha passat d’un enfocament religiós a un discurs més polititzat. Després dels esdeveniments de l’atemptat de la Rambla i el procés independentista, les seves publicacions han mostrat un gir cap a idees més radicalitzades, incloent-hi referències a Vox i altres grups conservadors.
Connexions amb l’ultraconservadurisme
Gómez Mir no només es limita a les seves activitats a la parròquia. Les seves interaccions amb organitzacions com el Club Empel i figures com Javier Barraycoa posen de manifest una xarxa de connexions amb l’ultraconservadurisme barceloní. Les seves publicacions i assistència a esdeveniments de caràcter ultradretà revelen una aliança amb idees que van més enllà de la religió.
La influència de l’ultracatolicisme internacional
Les connexions de Gómez Mir no es limiten a Catalunya; també s’estenen a l’escena internacional. La seva relació amb figures com el mossèn argentí Javier Olivera Revasi, associat a l’extrema dreta, i les seves activitats amb l’editorial Luz de Trento demostren un interès en promoure una visió del catolicisme que s’oposa a la diversitat i la inclusivitat.
Un futur incert per a la parròquia de Vallcarca
Amb esdeveniments com el proper festival Raíces i l’augment de les activitats amb un marcat caràcter conservador, la parròquia de Sant Jordi es troba en una encrucijada. Les accions de Gómez Mir continuaran generant debat sobre el paper de l’Església en la societat moderna i les seves relacions amb ideologies que molts consideren perjudicials per a la cohesió social.
Reflexions sobre el paper de l’Església
La situació de la parròquia de Sant Jordi és un exemple de com les institucions religioses poden ser influïdes per ideologies polítiques. La necessitat de reflexionar sobre el paper de l’Església en un món diversificat és més important que mai, i el cas de Gómez Mir ens recorda que les idees reaccionàries poden trobar un refugi en espais que haurien de ser de comprensió i inclusió.
