Tot torna!
Els estigmes també, hi ha actituds difícils d’eliminar. Fa poc més d’un any, un home de color, eufemisme de negre, va arribar a un Servei d’Urgències als EUA amb un dolor al pit. Va demanar un tracte especial, ja sigui de privadesa o de protecció, donat que era una celebritat com a membre del quartet musical Four Tops. En sentir aquestes paraules, un sanitari auxiliar va ordenar retirar l’oxigen de l’home i fer una avaluació psicològica. Quan va protestar, un guàrdia de seguretat el va menystenir per la seva condició de persona de color, negre, i va començar a posar-li una camisa de força, ara se’n diuen contencions, un altre eufemisme. Aquesta persona tenia un llarg historial de problemes cardíacs i ja portava oxigen quan va arribar a l’hospital. A l’alta, es va constatar que havia patit un infart i necessitava un trasplantament de cor i tenia una pneumònia. Tot i que l’home insistia en que era cantant del quartet, es va pensar que tenia un problema psiquiàtric. L’eterna relació, no certa, entre l’agitació o la violència i algunes malalties mentals. L’únic problema era que l’home, Alexander Morris, era efectivament membre dels Four Tops. Per sort, la seva dona va arribar i, en veure el que estava passant, va aclarir la situació. Tot i això, el guàrdia de seguretat continuava negant el tractament mèdic i mantenint les contencions fins que una infermera va intervenir i ho va solucionar, després de demanar una prova fefaent; ho va fer amb un vídeo. Es veu que la presumpció de salut mental s’ha de demostrar. Ah! L’hospital li ha ofert un val de 25 dòlars per fer-ne ús en una cadena de supermercats; una estimació, a la baixa, del valor de la dignitat.
Una història relacionada
Aquesta història recorda una llegenda que va ocórrer en un hospital psiquiàtric de Catalunya a la dècada dels anys 70 del segle passat. Un metge resident d’un altre servei, que volia fer guàrdies al psiquiàtric per afegir un glamur de progressia en el seu entorn, va insistir fins a aconseguir-ho. El primer dia de guàrdia, es va presentar a les 9 del vespre, va saludar al porter i va entrar sense problemes. El que no sabia el facultatiu era que els professionals de la institució no estaven satisfets amb la seva presència i van avisar al porter que esperaven una persona enganyada i amb deliris de ser metge. Van decidir retenir-lo fins que l’endemà el visités el responsable de la unitat d’aguts. En aquell temps, els drets de les persones ingressades estaven totalment trepitjats. El problema va ser quan el metge va voler sortir per anar a una altra dependència. Com més insistia al porter i més cridava que era metge, més clar era que precisava ingressar. Va patir durant mitja hora fins que va aconseguir demostrar la seva identitat amb el DNI, el carnet de conduir i el certificat de normalitat. Una experiència que el va portar a adoptar una actitud zen.
