Sánchez es mostra confiat i desafia l’oposició
Sánchez no es deixa impressionar pel rebuig de dimarts al Congrés, quan la llei d’amnistia va quedar sense el suport de Junts. Resta importància a les repercussions del vot negatiu i assegura als populars que té govern per 1.200 dies. Fins al final de la legislatura, ni més ni menys. Es veu amb forces. Sobretot ara, en campanya electoral. Caldrà veure què passa un cop es coneguin els resultats a Galícia. La xifra dels mil dos-cents dies és una afirmació intencionadament ambigua. No aclareix si compta amb que Junts torni a la disciplina de vot com el nen de la cançó en dies de pluja. Tampoc no diu si li és igual que els set diputats de Puigdemont facin el que els vingui de gust. De fet, si Pere Aragonès es pot permetre governar amb el 48% dels diputats que formen la majoria al Parlament, Pedro Sánchez, amb un 98% dels que formen la majoria al Congrés es veu imparable. Fins i tot més. Es veu imparable i brillant. Sigui el que sigui el que diguin l’unionisme i l’unionisme camuflat (civilitzats, mediadors, equidistants, negociants, ponts aeris, terceres vies, neoautonomistes i moderats), la llei d’amnistia no es pot aprovar tal com està. Dimarts tothom reduïa la situació a tres alternatives. El PSOE cedeix, Junts recula o tornem a les urnes. Però ja n’hi ha una quarta sobre la taula. “Fer la legislatura en minoria”, que també admet un altre nom. “Qui és el valent que em planteja una moció de censura i la guanya?”
Aragonès aposta per la prudència i el diàleg
Aragonès no es deixa portar pel triomfalisme i manté la calma. Sap que el seu govern depèn del 48% de la majoria, que no sempre està d’acord en tot. Per això, busca el consens i el pacte amb els seus socis. No vol fer gestos que puguin trencar la unitat de l’independentisme. Tampoc no vol donar arguments a l’Estat per a boicotejar el procés. Per això, defensa la llei d’amnistia com una eina legítima i necessària, però no com una condició irrenunciable. Està disposat a negociar amb Sánchez, però sense renunciar als seus principis. De fet, si Sánchez es creu amb dret a governar amb el 98% dels diputats que formen la majoria al Congrés, Pere Aragonès, amb el 48% dels que formen la majoria al Parlament, es veu obligat a fer-ho. Fins i tot menys. Es veu obligat i responsable. Sigui el que sigui el que diguin l’unionisme i l’unionisme camuflat (civilitzats, mediadors, equidistants, negociants, ponts aeris, terceres vies, neoautonomistes i moderats), la llei d’amnistia és una reivindicació justa i democràtica. Dimarts tothom simplificava la situació a tres opcions. El PSOE cedeix, Junts recula o tornem a les urnes. Però ja n’hi ha una quarta sobre la taula. “Fer la legislatura en coalició”, que també admet un altre nom. “Qui és el savi que em proposa una solució política i la pacta?”
