Una remodelació de govern, una crisi política
Quan un president de la Generalitat fa una remodelació de govern, significa que hi ha una crisi política, sigui més o menys greu. Això és el que ha passat amb el canvi que ha fet Pere Aragonès, que ha nomenat Laura Vilagrà com a vicepresidenta i Sergi Sabrià com a viceconseller d’Estratègia i Comunicació. Aquests dos noms, que han estat interpretats per l’oposició com a un moviment electoralista, també reflecteixen un descontentament del president amb el rendiment del seu executiu i una voluntat de millorar-lo en aquest any que li queda de legislatura –o el que ell consideri oportú–, ja que no té sentit fer una remodelació ara i no complir el mandat.
“Ens donarà l’oportunitat d’incorporar noves veus públiques perquè el missatge del Govern arribi a tothom i a tots els llocs“, va afirmar el president en l’acte que va tenir lloc dimarts a Palau. Aquesta frase amaga un altre missatge: el president no està gaire satisfet amb la manera com s’ha comunicat fins ara l’acció del seu executiu a la societat. Per tant, l’objectiu d’aquesta remodelació és, d’una banda, donar protagonisme a Vilagrà en la negociació amb el govern espanyol i els beneficis que se’n puguin obtenir, i, de l’altra, fer de Sergi Sabrià el responsable de la comunicació de l’obra de govern fins a les eleccions.
Una remodelació de govern, uns problemes sense resoldre
No obstant, el Govern ha de ser conscient que aquesta tercera remodelació en un any no resol els problemes que té damunt la taula i que erosionen l’executiu. És cert que el president reforça Presidència i Comunicació, però té altres qüestions que erosionen encara més que la bona o dolenta comunicació del que fa el Govern. La sequera, l’educació o la sanitat són tres exemples evidents dels desafiaments que l’executiu d’Aragonès haurà d’afrontar durant aquest any de govern que li queda al davant. Aragonès i els seus consellers n’eren conscients i un exemple clar és que han treballat per poder anunciar aquest dijous pactes en els dos àmbits per calmar docents i infermeres.
Aragonès no s’amaga i repetirà com a candidat per intentar seguir quatre anys més al capdavant de la Generalitat, però li caldrà alguna cosa més que una remodelació de Govern i vendre una obra que, com el mateix Oriol Junqueras va reconèixer quan ERC va escollir de nou Aragonès com a candidat a la presidència de la Generalitat, necessita quatre anys més per “acabar la feina”. Pasqual Maragall, José Montilla, Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra van fer perdre vots als seus partits després de la primera investidura. Encara queda un any per canviar la tendència electoral després d’arribar a la presidència, però la tendència electoral d’ERC i les enquestes tampoc no conviden a l’optimisme. Què passarà amb Aragonès? Ho sabrem d’aquí a un any.
