Un Començament Alarmant
La primera sensació que el travessa és un intens mal de cap, amb punxades inclementes al frontal. Amb esforç, intenta obrir els ulls, però les parpelles semblen pesades com el plom. Decideix que el millor és quedar-se quiet un moment, intentant recuperar-se del desconcert.
Un Buit en la Memòria
L’angoixa de la set el porta a pensar en un got d’aigua que descansa a la tauleta de nit, però els seus braços semblen estar atrapats en un estat d’entumiment. A l’interior, una sensació de fatiga extrema s’instal·la, com si hagués participat en una prova física esgotadora. Intenta recordar els esdeveniments de l’últim dia, però tot és una negror opaca, un buit que l’angoixa.
Un Record de la Feina
De sobte, una imatge emergeix: ell a l’oficina, envoltat de documents i gràfics que necessitaven atenció. Un malestar sobtat comença a apoderar-se d’ell, un dolor punxant al pit que li pren l’alè. Vol alçar-se, buscar ajuda, però el mareig el colpeja amb força, com si una mà invisible li estrenyés el cor.
La Presència d’un Amic
En Vicenç, el seu company, es percep al seu costat amb una expressió d’inquietud. Li ofereix un got d’aigua, i en un moment de confusió, ell acaba mullant el seu amic en un intent de ser atès. La preocupació es palpa a l’ambient, mentre Vicenç intenta comunicar-se amb els serveis d’emergència, cridant el seu nom sense rebre resposta.
Un Entorn Desconegut
La consciència d’un espai estrany el sacseja. Al seu costat no hi ha la Sílvia, que habitualment es lleva abans que ell. La inquietud creix, i la falta de sorolls familiars, com el cafè que habitualment es prepara al matí, amplifica la seva ansietat. Una olor desconeguda, semblant a fusta nova, el fa reflexionar sobre la seva situació.
La Cerca de Respostes
Amb un esforç titànic, decideix aixecar-se, però no aconsegueix trobar l’interruptor de la llum. El tacte de les parets és desconcertant, i la comprensió que no es troba a casa el colpeja amb una onada de pànic. El seu cor batega amb força, la por el consumeix, i crida desesperadament per la Sílvia, esperant que algú respongui.
Silenci i Tenebres
Fora, la nit ha caigut, però la lluna brilla amb una intensitat que contrasta amb la foscor en què es troba atrapat. Els sons de la natura, com el cant d’un grill, ressonen lluny, ignorant el seu calvari. El dia ha estat calorós, i les flors que l’envolten comencen a perdre la seva vitalitat, reflectint el seu propi estat d’angoixa.
