Un dinar ple de sorpreses
La reunió familiar va ser un autèntic espectacle d’excessos. Setze persones al voltant de la taula, amb un vermut desbordant de sabor i una selecció d’aperitius que semblaven més decoració que menjar. Granets de raïm amb formatge i mini empanades de gambes competien per l’atenció, però jo només pensava a escapar de l’ambient carregat.
Sabors insuportables i nervis a flor de pell
El festí va continuar amb una mostra de cremes, cada una més estranya que l’anterior. El brou de pollastre, un suc verd desconegut i una crema de marisc combinaven colors, però la seva olor era un veritable repte per a l’estómac. Mentre el meu germà gaudia de cada gotet amb entusiasme, jo lluitava contra la meva pròpia irritació.
Una explosió de nens i emocions
Els nens eren com petits volcans en erupció, corrent i llençant bocins de neules com si fossin projectils. La meva paciència es posava a prova a cada moment. Reconec que la meva mala bava creixia com una bola de neu, i quan la fúria es feia insuportable, buscava una escapatoria al metro.
Un moment de reflexió
En moments així, em sento com si tingués un superpoder inquietant. Un dia, un desconegut em va fer sentir ràbia simplement per la seva presència. En un obrir i tancar d’ulls, un accident inesperat va ocórrer davant meu, i em va fer pensar en la influència que podia tenir sobre els altres.
El viatge en metro: un reflex de la meva inquietud
El dia de Nadal, el metro semblava un món abandonat. Caminava sol, preocupat pel que pogués passar, mentre els meus pensaments es debatien entre la por i la frustració. La solitud de l’andana em feia sentir cada cop més nerviós.
Una mirada inesperada
L’entrada d’una jove al vagó va trencar la monotonia. La seva mirada, intensa i colèrica, em va fer sentir que havia traspassat una línia invisible. En un moment d’impuls, la vaig agafar i la vaig apartar de la via, temint que la meva energia negativa la pogués afectar.
Un final inesperat
Just en el moment en què la llum del tren s’acostava, vaig adonar-me que les meves accions tenien conseqüències. La tensió acumulada durant el dinar havia arribat a un punt crític, i ara estava davant d’una realitat que no podia controlar. Aquell dia de Nadal, la meva vida va canviar en un instant, deixant-me reflexionant sobre la meva pròpia naturalesa.
