Amnistia per als agents de la policia espanyola
Els 46 agents de la policia espanyola que enfrontaven càrrecs per agredir i maltractar votants l’1-O del 2017 a Barcelona han estat amnistiats. Tres setmanes després que la llei d’amnistia entrés en vigor, el jutge del jutjat d’instrucció 7 de Barcelona, Francesc Miralles, ha aplicat la llei i n’ha extingit la responsabilitat penal, encara que no la responsabilitat civil. Segons la resolució del jutge, la majoria de les accions dels agents van provocar ‘lesions no greus’, cosa que està contemplada a la llei d’amnistia. A més, el jutge argumenta que les accions policials van ser de curta durada i estaven emmarcades en un objectiu policial definit, sense prolongar-se més enllà de l’entrada i la sortida dels col·legis electorals. Per tant, cap de les accions dels agents no va superar el llindar de gravetat per ser exclosa de l’amnistia, tal com estableix la llei.
Sol·licituds d´amnistia i oposició
Les defenses de 9 dels 46 agents processats van ser els primers a sol·licitar l’amnistia, argumentant que no havien comès cap delicte, ja que van actuar sota el mandat de la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ordenava aturar el referèndum de autodeterminació de Catalunya. Segons la llei d’amnistia, totes les actuacions policials per aturar qualsevol actuació il·lícita seran amnistiades. Tot i això, Òmnium Cultural, Irídia i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), que es van personar com a acusació particular i popular, es van oposar a l’amnistia, argumentant que no es pot beneficiar els responsables de la brutalitat policial exercida contra la ciutadania, ja que això és incompatible amb el Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals. La resolució del jutge pot ser apel·lada davant de l?Audiència de Barcelona.
Aplicació de l´amnistia
El jutge Francesc Miralles és el segon jutge que aplica la llei d’amnistia. D’altra banda, el Tribunal Suprem ha resolt que no pot aplicar l’amnistia al delicte de malversació relacionat amb el referèndum de l’1-O. A més, el jutge Pablo Llarena ha mantingut l’ordre de detenció contra l’expresident Carles Puigdemont, que és a l’exili.
Oposició a l’amnistia
Les entitats de drets humans que s’han personat en el cas argumenten que l’amnistia no es pot aplicar als agents de policia, ja que les seves accions no estaven dirigides a impedir infraccions penals o administratives, com permet la llei. Segons aquestes entitats, la secció 3a de l’Audiència de Barcelona ja va resoldre que els ciutadans que eren als col·legis electorals l’1 d’octubre del 2017 no van cometre cap conducta delictiva. A més, aquestes entitats recorden al jutge que en una interlocutòria anterior es va constatar que hi va haver una pluralitat de conductes gratuïtes i injustificades per part dels agents investigats, especialment els del grup operatiu Camel 1, que van actuar en una vintena de centres de votació amb el propòsit castigar, humiliar o degradar les persones afectades. Aquestes accions estan excloses de l’amnistia.
