Introducció
La setmana passada, una persona a qui tinc una gran estimació em va informar que el curtmetratge ‘La mecànica dels fluids’ de Gala Hernández López havia estat guardonat amb el Premi César al millor curt documental. Això va despertar la meva curiositat i vaig decidir investigar més sobre el tema.
La subcultura incel
La subcultura incel, abreviatura de ‘celibat involuntari’ en anglès, fa referència a comunitats virtuals de persones que desitgen tenir relacions sexuals però no aconsegueixen establir-les. Tot i que inicialment vaig tenir certs prejudicis, vaig decidir no jutjar i aprofundir en el tema.
La majoria de persones que s’autodenominen incels són homes heterosexuals. Aquesta subcultura forma part d’un moviment més ampli anomenat ‘manosphere’, que inclou altres moviments com el moviment pels drets dels homes i el moviment del Men Going Their Own Way. Aquests moviments discuteixen sobre la masculinitat i els problemes que enfronten els homes a la societat actual.
El moviment femcel
En resposta al moviment incel, ha sorgit el moviment femcel, que representa la reacció feminista. Les comunitats virtuals de dones que s’identifiquen com a femcels senten que no poden tenir relacions sexuals a causa de la misogínia i dels estàndards de bellesa inabastables imposats per la societat.
Aquestes comunitats, com l’Involuntary Celibate Project i The PinkPill, brinden suport emocional i un espai segur per a les dones que han experimentat dany emocional. A diferència del moviment incel, el moviment femcel no es caracteritza per la violència ni la misantropia, sinó que cerca empoderar les dones i rebutjar l’objectificació sexual.
Conclusions
La subcultura incel i el moviment femcel són fenòmens que han sorgit en resposta a les dificultats que enfronten algunes persones per establir relacions sexuals. Mentre que el moviment incel s’ha associat amb actituds negatives i violentes, el moviment femcel busca empoderar les dones i desafiar els estàndards de bellesa imposats per la societat.
És important comprendre que aquests moviments només representen una part de la societat i no s’han de generalitzar. En lloc de dividir-nos en comunitats que pensen de la mateixa manera, és fonamental invertir en el suport emocional i la salut mental de totes les persones.
