Avui 28 de març, Dijous Sant de l’Any de la Pregària, ha tingut lloc a la basílica de Sant Pere del Vaticà la Santa Missa Crismal, celebrada pel papa Francesc.
La invitació a tornar a Sant Pere i a les seves llàgrimes
El papa Francesc ha ofert la seva reflexió davant d’uns quatre mil fidels i mil cinc-cents sacerdots, i s’ha concentrat en la guarició del cor de Pere, la guarició de l’Apòstol i la guarició del Pastor, que són possibles quan, “ferits i penedits, ens deixem perdonar per Jesús. Adreçant-se especialment als sacerdots, Francesc ha centrat la seva homilia en una paraula potser “passada de moda”: la compunció.
La compunció, una punció en el cor
Francesc ha explicat que la compunció és una punció en el cor, una punxada que el fereix i que fa brollar llàgrimes de penediment. No és un sentiment de culpa que ens tira a terra, sinó un fibló benèfic que crema per dins i cura. Quan el cor s’adona del propi mal i se’n reconeix pecador, s’obre i acull l’acció de l’Esperit Sant, aigua viva que el sacseja, fent córrer les llàgrimes sobre el rostre. Qui es treu la màscara i deixa que Déu miri el seu cor, rep el do d’aquestes llàgrimes, que són les aigües més santes després de les del Baptisme.
La compunció, l’antídot contra l’esclerosi del cor
El papa Francesc ha destacat que la compunció és l’antídot contra l’esclerosi del cor, contra aquella duresa del cor que tant va denunciar Jesús. Un cor sense penediment ni plors es torna rígid, intolerant amb els problemes i les persones li són indiferents. La compunció demana esforç, però restitueix la pau.
La compunció, una pregària senzilla i íntima
Francesc ha assenyalat que en la vida espiritual, compta fer-se com infant, perquè qui no plora retrocedeix, envelleix per dins. Qui assoleix una pregària més senzilla i íntima, feta d’adoració i commoció davant de Déu, madura. Es vincula menys a si mateix i cada cop més a Crist, i es fa pobre d’esperit. D’aquesta manera, se sent més proper als pobres, els predilectes de Déu.
La compunció, solidaritat amb els altres
El papa ha destacat que un cor dòcil, alliberat per l’esperit de les Benaurances, s’inclina naturalment a fer compunció pels altres. En lloc d’enfadar-se o escandalitzar-se pel mal que cometen els germans, plora pels seus pecats.
La compunció, amor i llàgrimes pels qui estan allunyats
Francesc ha demanat als pastors que no jutgin despectivament els qui no creuen, sinó que els estimin i plorin pels qui estan allunyats. Les situacions difícils, la manca de fe i els sofriments que es troben en contacte amb un cor compungit no susciten la determinació en la polèmica, sinó la perseverança en la misericòrdia.
La compunció, una gràcia que cal demanar en la pregària
Francesc ha destacat que la compunció no és el fruit del nostre treball, sinó una gràcia que cal demanar en la pregària.
Dos consells finals
El papa ha compartit dos consells finals: no mirar la vida i la crida en una perspectiva d’eficàcia i immediatesa, sinó ampliar els horitzons per dilatar el cor i experimentar la compunció, i redescobrir la necessitat de dedicar-se a una pregària gratuïta, serena i prolongada.
