El Centre Parroquial: un espai lúdic i de col·laboració
El Centre Parroquial sempre ha tingut un paper destacat en les activitats de l’Escolania. Tot i que personalment els serveis d’escolà no van suposar cap esforç ni càrrega per a mi, el Centre era, podríem dir, la part més lúdica de les activitats.
Els diumenges a la tarda, després de la catequesi, ens dirigíem cap al Centre. En aquells anys, el Centre Parroquial de la Carretera era l’edifici que associem a aquests records. Tot i que l’entrada principal per al públic estava a la Carretera, entre la drogueria de cal Pere Bernades i el bar-restaurant, el pati de butaques del local donava a la part posterior, al carrer Josep Maria de Molina.
Col·laboració per a la construcció del nou Centre
Per recaptar fons per a la construcció del nou Centre, participàvem en la Campanya de l’Ampolla després de les festes de Nadal i en la Tómbola durant la Festa Major. Anàvem a Sant Sadurní d’Anoia en un camió per recollir les ampolles de vi que regalava el Marquès de Monistrol. Com a escolans, ajudàvem a posar els collarets i les etiquetes a les ampolles de vi.
A Cal Donadoni, rebíem els premis de la Tómbola, com ara llibretes petites de butxaca, agendes i carpetes de cartró. Recordo que durant les vacances anàvem al taller del passeig Bertrand, a prop del Coro, per ajudar en treballs manuals relacionats amb els productes que ens donaven. El que m’agradava més era fer els forats i posar els ulls metàl·lics a les carpetes. Ens col·locàvem davant d’una petita màquina per perforar el cartró, fer els forats, introduir els ulls i pressionar per aixafar-los.
Col·laboració amb la Companyia de Teatre Enric Borràs
A més de les activitats per recaptar fons, els escolans col·laboràvem sovint amb la Companyia de Teatre Enric Borràs del Centre Parroquial. Sempre participàvem en l’obra dels Pastorets d’en Folch i Torres, fent de dimonis i pastors. També vam participar en altres obres teatrals.
En l’obra “El Divino Impaciente” de José María Pemán, al final d’un quadre en què l’escena representava Sant Francesc predicant, uns nens sortien a cantar una cançó vestits i maquillats de xinesos. Cantàvem i després ens assegíem a terra al seu voltant mentre recitava un paràgraf. Recordo que Sant Francesc era el senyor Llorenç Sans i també hi participaven en Manel Badet, la seva filla Angelina Badet i l’Angelina Remolà.
En l’obra “La Puntaire” de Salvador Bonavia, que transcorria a Arenys de Mar entre homes pescadors i dones puntaires, els escolans feien de nens pescadors que estaven a l’escenari. Recordo que hi participaven la María Cinta Prats, la Montserrat Sans, l’Elisa Corbeto, la María Rosa Magriñá i l’Aleix Badet.
Una anècdota memorable
Recordo una anècdota molt especial durant la representació de l’obra “El Cardenal”, però no precisament per la participació dels escolans. Aquesta anècdota reflecteix l’ambient d’aquella època.
Va ser un 8 de desembre, dia de la Immaculada Concepció. Era un dia assenyalat: només en aquest dia de l’any litúrgic, els escolans portàvem una alba blanca i una capelina blau cel amb ribets de pell blanca. Quan va acabar el Rosari i la celebració de la tarda, teníem pressa per anar al Centre com cada diumenge o festa. Però mossèn Francesc Nicolau ens va veure i ens va dir molt seriós: “Suposo que no anireu al Centre. Aquesta obra no és apta!”, referint-se a l’obra “El Cardenal”. Dies abans, a la reunió d’Aspirants d’Acció Catòlica, ja ens havia advertit que qui anés a veure-la seria expulsat de l’Aspirantat.
Nosaltres, però, vam córrer encara més per anar-hi. Recordo els actors locals Josep Maria Grau, que feia de protagonista i Cardenal, i també en Joan Blanch i l’Angelina Reverter. Crec que Mn. Francesc no es devia creure que hi anéssim, perquè no ens van expulsar ni de l’Aspirantat ni de l’Escolania.
Notes a peu de pàgina
Centre Parroquial: aquesta entitat es va constituir el 1942, auspiciada per la Parròquia i amb el doble objectiu de l’activitat religiosa i l’activitat cívica i cultural. En els seus inicis, va tenir un paper molt important en les activitats per recaptar fons per a la reconstrucció de la Parròquia. Inicialment, va estar ubicada en el restaurant Centro, que havia tingut una sala de cinema. L’any 1967 es va traslladar a la seva ubicació actual.
Aspirantat d’Acció Catòlica: moviment que va sorgir a diverses parròquies, impulsat especialment per vicaris joves, amb la intenció d’acollir els infants de les parròquies i oferir-los un espai d’esbarjo, cultura, excursions, etc. Era l’únic espai d’activitats infantils i juvenils fora dels jocs de carrer que hi havia a Sant Feliu fins a la creació de l’Agrupament Escolta l’any 1965.
