Capítol 1: Un plaer alliberador
Poques coses poden proporcionar un plaer tan alliberador com passejar sense rumb per la muntanya. És una activitat física que ens brinda una gratificació sensorial, permetent gaudir de moments de calma i solitud necessaris per reflexionar i gestionar els nostres problemes quotidians.
Capítol 2: El passat que ens connecta
En caminar per la muntanya, podem observar restes materials d´un passat proper o llunyà que ens transporten a èpoques i formes de vida diferents. Aquests vestigis ens enllacen amb la prehistòria de la muntanya, on els grups humans extreien i aprofitaven els recursos naturals per transformar-los en béns de consum. L’agricultura, la ramaderia i la mineria han estat les activitats principals practicades al llarg de la història de la muntanya.
Capítol 3: El cambio de paradigma
El canvi econòmic i social a la muntanya és evident. Les tradicionals activitats agropecuàries conviuen ara amb noves maneres de relacionar-se amb l’entorn muntanyós, com l’ús recreatiu i el gaudi de l’espai natural. L’augment de visitants a espais naturals buscant escapar de la vida industrial i alienant és un desafiament per a aquests llocs i les seves comunitats vegetals i animals.
Capítol 4: El valor del patrimonio
Les antigues construccions i les restes patrimonials també són víctimes d’aquesta invasió urbana. Tot i això, la seva presència ens transporta a un passat concret sense demanar res a canvi. Honrar la seva memòria implica comprendre’n la funció social i reconèixer-ne el valor com a documents històrics irrepetibles.
Capítol 5: Las fites de propietat
Les fites de propietat són elements estretament vinculats al concepte de propietat. Aquestes pedres o senyals clavats a terra marquen els límits d’una heretat o comarca. A la muntanya, trobem diferents elements que indiquen els límits de propietats rústiques o municipals.
Gaspar Modolell i Modolell
Gaspar Modolell i Modolell fue un importante propietario agrícola de Sant Just Desvern en el siglo XIX. Su fita de propietat se encuentra en el Camí de l’Ermita y está hecha de roca arenisca, con inscripciones que hacen referencia a su nombre y apellido.
Pere Campmany i Majó
Pere Campmany i Majó fue un propietario de campos en el sector de Mas Lluí en el siglo XIX. Su fita de propietat se encuentra cerca de la antigua antena de Ràdio Sant Feliu y está hecha de roca arenisca, con iniciales y un punto en forma romboidal.
Vidal
La fita de Vidal es troba al municipi de Molins de Rei, a prop de l’església de Sant Pere de Romaní. Tot i que no es disposa de gaire informació sobre aquest propietari, la fita és un prisma triangular amb inscripcions que fan referència al nom.
Can Amigó del Clot
La fita de Can Amigó del Clot és a prop de la propietat del Clot de Can Amigó. Tot i que no se sap a quin propietari fa referència, la fita és un prisma rectangular amb inicials i una creu, feta de roca.
Les fites de la Sanson
Al llarg del marge dret de la Riera de la Salut, a prop de la fàbrica Sanson, hi ha diverses fites que delimiten la propietat d’aquesta infraestructura. Aquestes fites modernes estan fetes de ciment i presenten la paraula ‘SANSON’ en vertical. Són un testimoni de l’explotació de les pedreres de calcària al massís de Collserola.
Límits municipals
Les fites fronteres també s’utilitzen per marcar els límits entre els municipis de Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern i Santa Creu d’Olorda. Aquestes fites han estat objecte de disputes al llarg de la història, i la seva delimitació correcta ha estat una qüestió espinosa. La fita de les tres cares, situada al punt on conflueixen els tres municipis, mostra els símbols representatius de cadascun.
Gaudeix del paisatge i del patrimoni.
Jordi Jiménez Zamora
