Polítics que no admeten crítiques
Hi ha polítics que no saben encaixar les crítiques i n’hi ha que no admeten que se’ls qüestioni la seva gestió. Els polítics s’enfaden quan els ciutadans/es ens queixem tot i que no són queixes imaginades, són queixes raonades i tangibles. Freqüentment, els ciutadans/es ens assabentem de les barrabassades polítiques a través dels mitjans de comunicació. Tal com diu aquella expressió aplicada a la política «de la missa no en sabem ni la meitat». La meitat la sabem gràcies al periodisme i l’altra meitat no la sabem perquè als polítics no els hi convé que la sapiguem.
Sobrecost en projectes municipals
El passat mes de febrer la candidatura municipal «Fem Manresa» denunciava que el pressupost inicial del Museu del Barroc a Manresa aprovat pel govern municipal era de 5.452.274 euros (aportació de l’Ajuntament i ajudes d’altres administracions) i que la xifra s’havia incrementat fins a l’entorn dels 9,8 milions d’euros. Òndia! si els números són certs equival a un 80% d’increment entre el pressupost inicial i el cost final.
El passat 25 de juny la pàgina 5 d’aquest diari l’encapçalava aquest titular: «La part feta de la nova avinguda val 8,4 milions, el 53% més del previst». Es referia a la part de l’avinguda dels Països Catalans que enllaça el sector dels Trullols amb la carrereta de Vic a Manresa. L’alcalde manresà justificava el sobrecost argumentant que en el projecte hi havia «coses» que no s’havien contemplat i «imprevistos» que no se sabien per quins motius va modificar-se el projecte. L’alcalde puntualitzava que la Generalitat va aportar-hi un 60% del finançament i l’Ajuntament un 40%.
Sobrecosts futurs
Ja podem començar a tremolar amb els sobrecostos que ben segur hi haurà (que ningú ho dubti) quan finalitzi l’obra de la nova seu de la Generalitat als antics jutjats de Manresa i altres projectes en perspectiva com són el soterrament de la línia dels FGC amb la nova estació sota la plaça Espanya i la rehabilitació de la Fàbrica Nova. Tot i que la Generalitat hi abocarà el sac cal recordar que les obres s’executaran amb diner públic i, per tant, dels nostres impostos.
Necessitats no resoltes
Per cert, el passat 26 de juny a la pàgina d’esports d’aquest diari s’informava de l’homenatge de l’Ajuntament de Manresa al Club Patí i al Covisa de futbol sala. Un reconeixement molt merescut tant per la gran temporada esportiva realitzada com també pel gran treball formatiu que efectuen. Ambdós clubs comparteixen el pavelló municipal del Pujolet i degut als diversos equips que tenen se’ls fa molt difícil poder combinar els horaris d’entrenament i les competicions esportives.
A l’acte d’homenatge l’alcalde va admetre la necessitat que té Manresa d’un nou pavelló esportiu, però que aquest no és factible a curt termini, ja que té un cost de 5 milions d’euros. Ves per on, amb els sobrecostos provocats per la negligència política («coses», «imprevistos»…) es podrien resoldre unes quantes necessitats.
Amb el sobrecost de la urbanització de l’avinguda dels Països Catalans podria construir-se el nou pavelló esportiu. Amb el sobrecost de les obres del Museu del Barroc podrien iniciar-se els fonaments de la residència geriàtrica pública que Manresa necessita amb urgència, i amb el sobrecost que hi haurà al nou edifici de la Generalitat ben segur que la residència ja podria inaugurar-se.
