El context del traspàs de competències en immigració
La recent aprovació ‘in extremis’ dels decrets anticrisi i òmnibus del Govern es va produir gràcies a un acord amb Junts. El partit de Carles Puigdemont, indispensable per assegurar les majories del Govern al Congrés, va pactar amb el PSOE la delegació de competències a la Generalitat en immigració. Aquest acord planteja dubtes sobre la concreció d’aquest traspàs, tot i que Junts ja ha començat a insinuar quines podrien ser les seves prioritats. Aquesta és una guia per comprendre el que es debat:
L’actualitat legal sobre la gestió de la immigració
La Constitució estableix, en el seu article 149, que l’Estat té competència exclusiva en nacionalitat, immigració, emigració, estrangeria i dret d’asil. Això no impedeix que ja existeixin alguns mecanismes de cooperació amb les comunitats autònomes en carpetes com l’acollida i integració dels migrants.
A grans trets, es tracta de la gestió de les expulsions, els permisos de residència i treball, el dret d’asil i l’acollida. L’advocat especialista en estrangeria Xavier Muñoz advertia de la “enorme complexitat” de dur a la pràctica el traspàs anunciada donada la varietat d’actors nacionals i internacionals implicats i els requisits legals que reserven als estats certes competències en immigració.
El procés de traspàs
Segons Junts, la ‘delegació de competències sobre immigració a la Generalitat’ s’articulria mitjançant l’article 150.2 de la Constitució, que permet a l’Estat transferir o delegar en les comunitats autònomes competències estatals mitjançant una llei orgànica.
Això sí, la Carta Magna també deixa clar que la llei orgànica que certifiqui el traspàs preveurà en cada cas la corresponent transferència de mitjans financers, així com les formes de control que es reservi l’Estat per a les competències delegades.
En resum, ara comença un procés legislatiu que durarà diversos mesos fins a concretar-se la delegació. Previsiblement la norma acabarà recorreguda per part del PP davant el Tribunal Constitucional, que tindrà l’última paraula sobre la llei.
Els àmbits de la ‘inmigració’
Darrere la paraula ‘inmigració’ i el seu eventual traspàs hi ha un ventall molt ampli d’àmbits. Les declaracions aquest dijous del secretari general de Junts, Jordi Turull, i la cap de files al Congrés, Míriam Nogueras, mostren que encara hi ha assumptes pendents de concretar.
Nogueras ha arribat a dir que Catalunya ha de poder decidir, després del traspàs, els ‘fluxos migratoris’, algo que, ha afegit, es concretarà en què la Generalitat pugui concedir els permisos de treball i residència que ara atorga l’Estat. Però aquesta és una afirmació que també es tindrà de concretar en la negociació del traspàs, i com s’ajusta la delegació de la competència amb altres lleis orgàniques que regulen la qüestió, com la d’estrangeria o el Codi Penal.
Muñoz posa com a exemple de la complexitat del traspàs els permisos de residència: “Legalment no és possible que Catalunya pugui canviar els requisits per obtenir la residència, perquè la persona recent arribada demana la residència a l’Estat. Ho podrà demanar en una finestra de la Generalitat en lloc de en l’estatal, però els requisits seran els mateixos”.
El lletrat també assenyala que els tràmits pels permisos exigeixen una comunicació amb les delegacions consulars dels països d’origen i una certificació d’antecedents penals que legalment és difícil que l’Estat pugui transferir a una autonomia.
Cal recordar que la Generalitat ara està en mans exclusives d’ERC després de la sortida de Junts del Govern el 2022. És a dir, Junts ha pactat el traspàs d’unes competències per a la Generalitat que avui en dia exerciria un altre partit. Els republicans, en canvi, s’havien mostrat reacus a assumir la cartera de migracions i havien prioritzat el traspàs de trens de Rodalies i de l’Ingrés Mínim Vital (IMV).
Qüestionant les afirmacions
Turull ha emfatitzat que, amb el possible traspàs de competències, Catalunya podrà decidir “si expulsa o no” als migrants multireincidentes. No obstant això, aquesta és una qüestió en mans dels jutges que jutgen els migrants, que poden acordar en les seves sentències l’expulsió bé com a substitució a part de la pena de presó en els delictes de més d’un any de presó bé quan hi ha reincidència.
Muñoz assenyala a més una altra de les dubtes del traspàs: la varietat d’actors que intervenen en un procés d’expulsió. A més d’ordenar-la un jutge, abans la Policia consulta amb les delegacions diplomàtiques dels països als quals es retorna l’expulsat i avalua les condicions de seguretat i idoneïtat de les expulsions. Muñoz dubta que legalment l’Estat pugui delegar a la Generalitat les relacions diplomàtiques amb els consolats estrangers. El lletrat també recorda que un altre tipus d’expulsions estan coordinades per l’agència europea Frontex, de la qual participen els estats i no les regions.
¿I els CIE?
A diferència dels multireincidentes, als Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) que gestiona el Ministeri de l’Interior es troben tancats desenes de migrants que no han comès cap delicte, però que són expulsats d’Espanya per no tenir papers. Turull ha assegurat aquest dijous que Junts està en contra d’aquestes instal·lacions perquè tracten la gent “com a bestiar”, i ha expressat que mantindrà la seva posició favorable a tancar aquest tipus d’instal·lacions, tal com reclamen multitud d’entitats de defensa dels Drets Humans.
