Un segle de Pirelli a Manresa
D’aquí a pocs dies es compleix un segle de la fundació de la fàbrica de Pirelli a Manresa, que el 1924 ja no era la quarta en població de Catalunya, com vint anys abans, perquè les ciutats de l’entorn de Barcelona s’estaven estirant a un ritme superior, però encara era una potència industrial i una ciutat amb una puixança que ara ens faria veure visions: en aquell mateix trienni es van inaugurar també la Fàbrica Nova i el Kursaal, per exemple.
Un record per a Manresa
Recordar la potència d’aquell cim històric ha de ser útil avui, quan Manresa es troba en un moment particularment baix després d’una dècada en què ha perdut posicions molt ràpidament respecte de les altres ciutats comparables. El que va fer gran aquella Manresa va ser que estava ben situada per omplir les veles amb els vents d’aquella fase econòmica i que tenia gent emprenedora i un bon capital social. Després, els vents de l’economia van canviar; la guerra i l’exili van descapitalitzar la ciutat humanament, i a les successives crisis productives dels setantes i els vuitantes s’hi ha afegit una reculada sobtada després de la gran crisi iniciada el 2008, dels efectes de la qual tot just estem començant a prendre consciència. Pirelli va aturar la producció el 2009, però de fet encara és viva: té cent treballadors i molta activitat. Al capdavall, aquest és un missatge d’esperança: res no es perd del tot, i sempre és possible tornar a començar. Cal fer-ho.
