Un dia desabrigut i fresc a Josa
El dilluns 10 de juny, Josa va clarejar amb un clima desabrigut i fresc. Un plugim primaveral queia sobre el poble, creant un ambient acollidor. Al Cadinell, el cim que domina el paisatge de la vall, s’escoltaven rialles i bromes entre els vilatans. Era un dia especial, el dia de l’àpat, una tradició que es remunta als antics cristians.
L’àpat, una paraula d’origen grec que significa menjars fraternals, era utilitzat pels antics cristians per referir-se als menjars compartits per la comunitat de creients. A Josa, un dels pobles més bonics del món, aquesta tradició es mantenia viva. Els antics senyors de Josa, càtars confessos, celebraven aquests àpats com una mostra d’amor fratern. Era com compartir un costellam, però amb un toc espiritual.
La trobada culinaria que va donar origen a l’àpat a Josa
Per entendre l’àpat a Josa, cal retrocedir uns mesos en el temps. Montse Ferrer, una experta a connectar persones, va aconseguir reunir a la borda del Camader d’Estamariu Diego Alías i Martí Gozalbo, xef i cap de cuina respectivament, del famós restaurant Ca l’Amador de Josa. També es va unir a la trobada el reconegut cuiner Mariano Gonzalbo, del restaurant Lo Paller del Coc de Surp.
Aquesta trobada entre Alías, Gozalbo i Gonzalbo, que va tenir lloc a la muntanya de l’Urgellet, va ser el punt de partida per a l’àpat a Josa. L’espurna de la creativitat culinària es va encendre i es va materialitzar en un esdeveniment únic: un dinar col·laboratiu entre els genis de Josa i Surp. Aquesta reunió va ser una manifestació de la transversalitat pirinenca, una trobada entre amics al voltant d?una gran taula.
Un dinar que quedarà a la memòria
El menjar de l’àpat a Josa va ser simplement espectacular. Cada plat era una epifania, una experiència sorprenent per als sentits. Els sabors exquisits i la presentació impecable van fer d’aquest menjar una mica inoblidable. Tot i això, no revelaré tots els detalls, ja que el meu col·lega Víctor Antich s’encarregarà d’escriure una crònica detallada al seu moment.
Un acte d’afirmació del país de la muntanya
L’àpat a Josa va ser molt més que un dinar. Va ser un acte d’afirmació del país de muntanya, un reconeixement a la riquesa culinària i cultural de la regió. Tot i les dificultats per arribar a Josa des de Surp, la convocatòria va aconseguir reunir persones de diferents llocs i cultures. Pallaresos, alturgellencs, andorrans, cerdans i molts altres es van unir al voltant d’una taula per celebrar la terra i els seus productes.
A Surp, amb els seus vint-i-tres habitants, hi ha la formatgeria Casa Mateu, famosa pels seus formatges blaus. A Josa, amb els seus set habitants, hi ha la formatgeria del Serrat Gros, que va obrir el camí per a altres formatgeries de la regió. Aquests emprenedors, plens de talent i passió, representen les possibilitats i l’esperit emprenedor de la zona muntanyenca.
Un país ple de possibilitats
L’àpat a Josa va ser un recordatori de les infinites possibilitats que ofereix la regió. Entre muntanyes i formatges, entre Surp i Josa, hi ha un país ple de talent i emprenedors disposats a fer realitat els seus somnis. Aquesta trobada culinaria va ser només el començament d’una apoteosi que encara ha de venir.
El menjar a Josa va acabar amb brindis, cafès, gintònics i alguns cigars encesos. Va ser un moment de pau i camaraderia, on tothom va poder gaudir de la bona companyia i reflexionar sobre la importància de valorar i protegir el talent local. Com diu el refrany, a la salut dels tiradors que el erren. Tot anirà bé, i l’àpat a Josa serà recordat com una fita a la història culinària de la regió.
