El Govern desclassifica les actuacions que van autoritzar l’ús de Pegasus al vicepresident de la Generalitat
El Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) va aconseguir el vistiplau del Tribunal Suprem per infiltrar-se a les comunicacions de Pere Aragonès, el vicepresident de la Generalitat i líder d’ERC. Així ho revelen les tres actuacions que el Govern ha remès aquest dijous al jutge que investiga el cas Pegasus, després de la insistència. Als documents, que tenen parts censurades, s’exposa el motiu que va portar el CNI a espiar Aragonès: segons el servei d’intel·ligència, Aragonès era el responsable “en la clandestinitat” dels Comitès de Defensa de la República (CDR).
Es tracta de la primera vegada que es coneixen les raons que van justificar les infiltracions del CNI, gràcies a una indagació judicial iniciada per la querella dels afectats per Pegasus. El programa informàtic permet accedir a totes les dades i converses del telèfon mòbil de la persona espiada. El magistrat del Suprem encarregat de supervisar les actuacions del CNI va donar el primer aval a l’espionatge a Aragonès el 24 de juliol del 2019. Tres mesos més tard, el 21 d’octubre, enmig de les mobilitzacions contra la sentència del procés, va autoritzar una pròrroga a l’espionatge. L’última autorització va ser tres mesos després, el 14 de gener del 2020. Aragonès ha denunciat sempre que va ser espiat per motius polítics.
Aragonès, al frente de los CDR según el CNI
Fonts judicials han informat a elDiario.es que l’explicació que contenen les actuacions del Suprem per espiar Aragonès és que el dirigent d’ERC, que en aquell moment era el vicepresident del Govern, “dirigia les accions dels CDR”, les agrupacions ciutadanes que van néixer el 2017 per defensar les escoles de l’1-O de les intervencions policials i que després van organitzar diverses manifestacions al carrer.
La informació facilitada pel CNI al jutge del Suprem que havia d’aprovar les mesures que suposen una vulneració dels drets fonamentals dels espiats suposa la primera vegada que una instància oficial vincula Aragonès amb els CDR. Aleshores, ERC ja havia renunciat a la via unilateral i al Govern eren freqüents els enfrontaments amb el llavors president, Quim Torra. De fet, el 2017 Aragonès no va participar a l’organització del referèndum perquè ERC va voler preservar el seu lideratge en cas d’inhabilitacions dels seus dirigents, com passaria amb Oriol Junqueras.
En una de les interlocutòries, segons les fonts judicials consultades, es pot llegir que “Aragonès, sempre al marge del seu paper institucional i en la clandestinitat, ha continuat exercint les funcions de coordinador dels CDR”. Als documents també es demana l’ús de Pegasus a Aragonès “no per la seva condició de vicepresident de la Generalitat, sinó per la tasca de direcció i coordinació de les activitats dels Comitès de Defensa de la República (CDR)”.
L’exdirectora del CNI, imputada pel cas Pegasus, declara aquest divendres
El lliurament de les interlocutòries del Suprem al jutjat es produeix a poques hores de la declaració aquest divendres de l’exdirectora del CNI, Paz Esteban, fins ara l’únic càrrec governamental imputat pel cas Pegasus i que va ser destituïda del seu lloc el 2021 arran de les exigències d?ERC al Govern de Pedro Sánchez per tancar la crisi oberta per l?espionatge.
Després de conèixer-se el contingut de les interlocutòries, fonts del Govern central han assenyalat que es tracta d’“operacions iniciades pel CNI” abans de l’arribada del PSOE al Govern, encara que en el cas d’Aragonès la sol·licitud del centre per fer servir Pegasus i l’aval del Suprem ja es va produir amb Pedro Sánchez com a president.
Les mateixes fonts han afegit que “ni el CNI, ni el Suprem han d’informar, lògicament, el Govern”, i han ressaltat que ha estat aquest Govern el que “ha decidit col·laborar amb la Justícia” en el cas d’Aragonès. Segons afirma l’Executiu, l’enviament de les actuacions al jutge demostra que ara funciona l’Estat de dret i s’actua amb transparència. “Res a veure amb la policia paral·lela i la guerra bruta de l’època del PP”, han afegit les fonts del Govern.
Autos incomplets i amb parts esborrades
Les actuacions són els únics documents de què disposaran el jutge i la resta de parts del cas per interrogar Esteban. Les tres resolucions, a més, no estan completes, ja que el Govern ha esborrat diversos fragments de les actuacions. Així ho va anunciar el Govern al jutge en l’acord de desclassificació de les actuacions “amb l’ocultació expressa de les parts dels mateixos que condueixin al coneixement de mitjans o procediments del CNI”.
Va ser el mateix argument que va fer servir el Govern per negar-se a proporcionar al jutge informació sobre qui va decidir al CNI la compra de Pegasus i on es van guardar les dades de l’espionatge a Aragonès. Segons el Govern, proporcionar aquestes dades podria posar en risc les fonts del CNI.
“Reconèixer i revelar l’existència de determinats mitjans o procediments concrets –va aprofundir l’argumentació del Consell de Ministres per negar-se a treure el secret a tot el que va sol·licitar el jutge– perjudicaria de manera irreparable i essencial a l’operativitat del CNI, produint-se un perill per a seguretat d’Espanya i els seus ciutadans”.
Cal veure la reacció del jutge i de la defensa d’Aragonès, que exerceix el penalista Andreu Van Eynde, ja que de tota l’extensa petició per aclarir l’espionatge, només s’ha obtingut del Govern una resposta limitada. I fins i tot els tres documents enviats estan incomplets.
A banda de reiterar peticions de desclassificació, Van den Eynde ja va apuntar a la seva querella que, si es confirma que el Suprem va avalar l’ús de Pegasus a Aragonès, podria acusar de prevaricació el magistrat de l’Alt Tribunal encarregat del control del CNI, Pablo Lucas, perquè, segons l’advocat, “no hi pot haver cap justificació per a la utilització d’un programari de monitorització absoluta”.
