Inici » El CNI espió a Aragonès con el permiso del Supremo por ser el cabecilla “clandestino” de los CDR

El CNI espió a Aragonès con el permiso del Supremo por ser el cabecilla “clandestino” de los CDR

by premium.cat
Un hombre con traje y corbata caminando frente a un edificio con una fuente y árboles al fondo, Bernat Sanjuan, fotografía profesional, una fotografía de stock, plasticien

El Govern desclassifica les actuacions que van autoritzar l’ús de Pegasus al vicepresident de la Generalitat

El Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) va aconseguir el vistiplau del Tribunal Suprem per infiltrar-se a les comunicacions de Pere Aragonès, el vicepresident de la Generalitat i líder d’ERC. Així ho revelen les tres actuacions que el Govern ha remès aquest dijous al jutge que investiga el cas Pegasus, després de la insistència. Als documents, que tenen parts censurades, s’exposa el motiu que va portar el CNI a espiar Aragonès: segons el servei d’intel·ligència, Aragonès era el responsable “en la clandestinitat” dels Comitès de Defensa de la República (CDR).

Es tracta de la primera vegada que es coneixen les raons que van justificar les infiltracions del CNI, gràcies a una indagació judicial iniciada per la querella dels afectats per Pegasus. El programa informàtic permet accedir a totes les dades i converses del telèfon mòbil de la persona espiada. El magistrat del Suprem encarregat de supervisar les actuacions del CNI va donar el primer aval a l’espionatge a Aragonès el 24 de juliol del 2019. Tres mesos més tard, el 21 d’octubre, enmig de les mobilitzacions contra la sentència del procés, va autoritzar una pròrroga a l’espionatge. L’última autorització va ser tres mesos després, el 14 de gener del 2020. Aragonès ha denunciat sempre que va ser espiat per motius polítics.

Aragonès, al frente de los CDR según el CNI

Fonts judicials han informat a elDiario.es que l’explicació que contenen les actuacions del Suprem per espiar Aragonès és que el dirigent d’ERC, que en aquell moment era el vicepresident del Govern, “dirigia les accions dels CDR”, les agrupacions ciutadanes que van néixer el 2017 per defensar les escoles de l’1-O de les intervencions policials i que després van organitzar diverses manifestacions al carrer.

La informació facilitada pel CNI al jutge del Suprem que havia d’aprovar les mesures que suposen una vulneració dels drets fonamentals dels espiats suposa la primera vegada que una instància oficial vincula Aragonès amb els CDR. Aleshores, ERC ja havia renunciat a la via unilateral i al Govern eren freqüents els enfrontaments amb el llavors president, Quim Torra. De fet, el 2017 Aragonès no va participar a l’organització del referèndum perquè ERC va voler preservar el seu lideratge en cas d’inhabilitacions dels seus dirigents, com passaria amb Oriol Junqueras.

En una de les interlocutòries, segons les fonts judicials consultades, es pot llegir que “Aragonès, sempre al marge del seu paper institucional i en la clandestinitat, ha continuat exercint les funcions de coordinador dels CDR”. Als documents també es demana l’ús de Pegasus a Aragonès “no per la seva condició de vicepresident de la Generalitat, sinó per la tasca de direcció i coordinació de les activitats dels Comitès de Defensa de la República (CDR)”.

L’exdirectora del CNI, imputada pel cas Pegasus, declara aquest divendres

El lliurament de les interlocutòries del Suprem al jutjat es produeix a poques hores de la declaració aquest divendres de l’exdirectora del CNI, Paz Esteban, fins ara l’únic càrrec governamental imputat pel cas Pegasus i que va ser destituïda del seu lloc el 2021 arran de les exigències d?ERC al Govern de Pedro Sánchez per tancar la crisi oberta per l?espionatge.

Després de conèixer-se el contingut de les interlocutòries, fonts del Govern central han assenyalat que es tracta d’“operacions iniciades pel CNI” abans de l’arribada del PSOE al Govern, encara que en el cas d’Aragonès la sol·licitud del centre per fer servir Pegasus i l’aval del Suprem ja es va produir amb Pedro Sánchez com a president.

Les mateixes fonts han afegit que “ni el CNI, ni el Suprem han d’informar, lògicament, el Govern”, i han ressaltat que ha estat aquest Govern el que “ha decidit col·laborar amb la Justícia” en el cas d’Aragonès. Segons afirma l’Executiu, l’enviament de les actuacions al jutge demostra que ara funciona l’Estat de dret i s’actua amb transparència. “Res a veure amb la policia paral·lela i la guerra bruta de l’època del PP”, han afegit les fonts del Govern.

Autos incomplets i amb parts esborrades

Les actuacions són els únics documents de què disposaran el jutge i la resta de parts del cas per interrogar Esteban. Les tres resolucions, a més, no estan completes, ja que el Govern ha esborrat diversos fragments de les actuacions. Així ho va anunciar el Govern al jutge en l’acord de desclassificació de les actuacions “amb l’ocultació expressa de les parts dels mateixos que condueixin al coneixement de mitjans o procediments del CNI”.

Va ser el mateix argument que va fer servir el Govern per negar-se a proporcionar al jutge informació sobre qui va decidir al CNI la compra de Pegasus i on es van guardar les dades de l’espionatge a Aragonès. Segons el Govern, proporcionar aquestes dades podria posar en risc les fonts del CNI.

“Reconèixer i revelar l’existència de determinats mitjans o procediments concrets –va aprofundir l’argumentació del Consell de Ministres per negar-se a treure el secret a tot el que va sol·licitar el jutge– perjudicaria de manera irreparable i essencial a l’operativitat del CNI, produint-se un perill per a seguretat d’Espanya i els seus ciutadans”.

Cal veure la reacció del jutge i de la defensa d’Aragonès, que exerceix el penalista Andreu Van Eynde, ja que de tota l’extensa petició per aclarir l’espionatge, només s’ha obtingut del Govern una resposta limitada. I fins i tot els tres documents enviats estan incomplets.

A banda de reiterar peticions de desclassificació, Van den Eynde ja va apuntar a la seva querella que, si es confirma que el Suprem va avalar l’ús de Pegasus a Aragonès, podria acusar de prevaricació el magistrat de l’Alt Tribunal encarregat del control del CNI, Pablo Lucas, perquè, segons l’advocat, “no hi pot haver cap justificació per a la utilització d’un programari de monitorització absoluta”.

You may also like

El CNI espió a Aragonès con el permiso del Supremo por ser el cabecilla “clandestino” de los CDR

by premium.cat
Un hombre con traje y corbata caminando frente a un edificio con una fuente y árboles al fondo, Bernat Sanjuan, fotografía profesional, una fotografía de stock, plasticien

El Gobierno desclasifica los autos que autorizaron el uso de Pegasus en el vicepresident de la Generalitat

El Centro Nacional de Inteligencia (CNI) consiguió el visto bueno del Tribunal Supremo para infiltrarse en las comunicaciones de Pere Aragonès, el vicepresident de la Generalitat y líder de ERC. Así lo revelan los tres autos que el Gobierno ha remitido este jueves al juez que investiga el caso Pegasus, tras su insistencia. En los documentos, que tienen partes censuradas, se expone el motivo que llevó al CNI a espiar a Aragonès: según el servicio de inteligencia, Aragonès era el responsable “en la clandestinidad” de los Comités de Defensa de la República (CDR).

Se trata de la primera vez que se conocen las razones que justificaron las infiltraciones del CNI, gracias a una pesquisa judicial iniciada por la querella de los afectados por Pegasus. El programa informático permite acceder a todos los datos y conversaciones del teléfono móvil de la persona espiada. El magistrado del Supremo encargado de supervisar las actuaciones del CNI dio el primer aval al espionaje a Aragonès el 24 de julio de 2019. Tres meses más tarde, el 21 de octubre, en medio de las movilizaciones contra la sentencia del procés, autorizó una prórroga en el espionaje. La última autorización fue tres meses después, el 14 de enero de 2020. Aragonès ha denunciado siempre que fue espiado por motivos políticos.

Aragonès, al frente de los CDR según el CNI

Fuentes judiciales han informado a elDiario.es de que la explicación que contienen los autos del Supremo para espiar a Aragonès es que el dirigente de ERC, que en aquel momento era el vicepresident del Govern, “dirigía las acciones de los CDR”, las agrupaciones ciudadanas que nacieron en 2017 para defender las escuelas del 1-O de las intervenciones policiales y que después organizaron varias manifestaciones en la calle.

La información facilitada por el CNI al juez del Supremo que debía aprobar las medidas que suponen una vulneración de los derechos fundamentales de los espiados supone la primera vez que una instancia oficial vincula a Aragonès con los CDR. En aquel entonces, ERC ya había renunciado a la vía unilateral y en el Govern eran frecuentes los enfrentamientos con el entonces president, Quim Torra. De hecho, en 2017 Aragonès no participó en la organización del referéndum porque ERC quiso preservar su liderazgo en caso de inhabilitaciones de sus dirigentes, como sucedería con Oriol Junqueras.

En uno de los autos, según las fuentes judiciales consultadas, se puede leer que “Aragonès, siempre al margen de su papel institucional y en la clandestinidad, ha seguido ejerciendo las funciones de coordinador de los CDR”. En los documentos también se pide el uso de Pegasus en Aragonès “no por su condición de vicepresident de la Generalitat, sino por la labor de dirección y coordinación de las actividades de los Comités de Defensa de la República (CDR)”.

La exdirectora del CNI, imputada por el caso Pegasus, declara este viernes

La entrega de los autos del Supremo al juzgado se produce a pocas horas de la declaración este viernes de la exdirectora del CNI, Paz Esteban, hasta ahora el único cargo gubernamental imputado por el caso Pegasus y que fue destituida de su puesto en 2021 a raíz de las exigencias de ERC al Gobierno de Pedro Sánchez para cerrar la crisis abierta por el espionaje.

Tras conocerse el contenido de los autos, fuentes del Gobierno central han señalado que se trata de “operaciones iniciadas por el CNI” antes de la llegada del PSOE al Gobierno, aunque en el caso de Aragonès la solicitud del centro para usar Pegasus y el aval del Supremo se produjo ya con Pedro Sánchez como presidente.

Las mismas fuentes han añadido que “ni el CNI, ni el Supremo tienen que informar, lógicamente, al Gobierno”, y han resaltado que ha sido este Gobierno el que “ha decidido colaborar con la Justicia” en el caso de Aragonès. Según afirma el Ejecutivo, el envío de los autos al juez “demuestra que ahora funciona el Estado de derecho y se actúa con transparencia”. “Nada que ver con la policía paralela y la guerra sucia de la época del PP”, han agregado las fuentes del Gobierno.

Autos incompletos y con partes borradas

Los autos son los únicos documentos de los que dispondrán el juez y el resto de partes del caso para interrogar a Esteban. Las tres resoluciones, además, no están completas, pues el Gobierno ha borrado varios fragmentos de los autos. Así lo anunció el Gobierno al juez en el acuerdo de desclasificación de los autos “con la ocultación expresa de las partes de los mismos que conduzcan al conocimiento de medios o procedimientos del CNI”.

Fue el mismo argumento que empleó el Gobierno para negarse a proporcionar al juez información sobre quién decidió en el CNI la compra de Pegasus y dónde se guardaron los datos del espionaje a Aragonès. Según el Gobierno, proporcionar estos datos podría poner en riesgo a las fuentes del CNI.

“Reconocer y desvelar la existencia de determinados medios o concretos procedimientos –profundizó la argumentación del Consejo de Ministros para negarse a quitar el secreto a todo lo que solicitó el juez– perjudicaría de manera irreparable y esencial a la operatividad del CNI, produciéndose un peligro para la seguridad de España y sus ciudadanos”.

Está por ver la reacción del juez y de la defensa de Aragonès, que ejerce el penalista Andreu Van Eynde, toda vez que de toda la extensa petición para esclarecer el espionaje, solo se ha obtenido del Gobierno una respuesta limitada. E incluso los tres documentos enviados están incompletos.

Aparte de reiterar peticiones de desclasificación, Van den Eynde ya apuntó en su querella que, de confirmarse que el Supremo avaló el uso de Pegasus en Aragonès, podría acusar de prevaricación al magistrado del Alto Tribunal encargado del control del CNI, Pablo Lucas, porque, según el abogado, “no puede existir ninguna justificación para la utilización de un ‘software’ de monitorización absoluta”.

You may also like

-
00:00
00:00
Update Required Flash plugin
-
00:00
00:00