La Crònica de la Desolació
Vint-i-vuit dels 43 homes que van iniciar el seu viatge en cayuco el 15 de desembre des de Nuadibú (Mauritània) cap a Canàries, probablement cap a El Hierro, van perdre la vida a causa de la set, la fam i el fred a l’Atlàntic. Aquest episodi esdevé la darrera tragèdia del pitjor any registrat a la Ruta Canària.
El Significat de les Xifres
En els expedients d’extrangeria, cada cayuco rep un número que el identifica, assignat per la Policia. La burocràcia destaca aquesta fijació amb els números, des de la sortida fins a l’última comiat, més enllà de quantos surten o arriben. Entre les làpides recentment col·locades als cementiris d’El Hierro, sorgeixen inscripcions com a tripulant 1, immigrant k 2, immigrant F01 o simplement F-08 i J-15, al costat d’una data.
Les Històries Omisses
Darrere d’aquestes xifres, es troben les històries dels homes que anaven a bord del cayuco, molts d’ells joves de Mali. La seva tragèdia, tot i no ser única, il·lustra el destí de les diverses pateras i cayucos que desapareixen sense deixar rastre a l’Atlàntic, com descrin els informes de Nacions Unides.
El Retrobament Inesperat
A les 13:40 del 30 de desembre, les vides d’Abdoulaye, Bacary i els altres es van creuar amb les dels tripulants d’un catamarà turístic a 315 quilòmetres al sud-oest d’El Hierro.
Era el catamarà Knot Working, de Soul Sail, una empresa alemanya que organitza travessies de plaer des d’Europa fins al Carib (entre d’altres llocs) a uns 3.000 euros per cap, gairebé la mateixa quantitat que molts joves africans paguen per un lloc en una patera (informe de UNODC sobre la Ruta Atlàntica de 2022).
La alerta del catamarà informava sobre un cayuco a la deriva amb una dotzena de persones molt febles i tres cadàvers (més cinc, es va descobrir més tard). Salvament Marítim va mobilitzar els seus helicòpters a Canàries per rescatar-los.
El Naufragi de la Tecnologia
Els supervivents del cayuco 115 bis van experimentar una sèrie de contratemps, iniciats amb la fallada del seu navegador GPS en els primers dies de travessia, quan van perdre la referència visual per retornar. A més, la ruta directa cap a El Hierro es va convertir en un calvari.
Amb aigua i gasolina només per cinc dies, la seva situació es va tornar desesperada des del 20 de desembre. La falta de beguda i combustible, sumada a les corrents i el vent que els empènyer cap a l’oest, va provocar la mort de 23 persones en deu dies.
La Set i la Deriva
La sed va ser el seu pitjor enemic. Vint-i-tres persones van morir de set, algunes llançades al mar pel seus companys de travessia mentre encara tenien força. D’altres van caure a l’aigua i no van poder tornar a bord. La deshidratació va deixar una empremta clara en els cinc cossos recuperats el 3 de gener.
Amb la incertesa de quan i on es van quedar sense gasolina, la deriva del cayuco va ser rastrejada en els expedients de rescat, revelant un desplaçament de 118 quilòmetres cap al sud-oest en cinc dies. Els supervivents, desorientats, van llençar fins i tot una àncora flotant per frenar la deriva.
