Com i per què el CNI va vigilar Pere Aragonès amb Pegasus i el vistiplau del Suprem
Els papers dessecretats pel govern espanyol revelen que els serveis secrets espanyols sospitaven que l’actual president de la Generalitat era el coordinador dels CDR, els grups que es van autoproclamar Comitès de Defensa de la República. Així ho ha corroborat Nació, que assegura que el CNI pensava que Aragonès actuava fora del seu rol institucional -aleshores de vicepresident- i de forma oculta.
Aquesta informació surt a la llum poques hores abans que, aquest divendres, l’antiga directora dels serveis d’intel·ligència, Paz Esteban, comparegui com a investigada per la denúncia que va interposar el mateix president de la Generalitat. El govern espanyol la va destituir de la direcció del CNI després que el cas, conegut com a Catalangate, es fes públic, i a instàncies dels seus socis catalans i bascos, dels quals depèn la viabilitat de la legislatura.
El Govern considera la documentació “insuficient” i “irreal”
Fonts del Govern han explicat a Nació que troben la documentació “totalment insuficient”, ja que diuen que hi ha parts suprimides i pàgines tacades, una circumstància que impedeix la lectura correcta en alguns casos. Paral·lelament, des de l’executiu creuen que el motiu per vigilar l’aleshores vicepresident de la Generalitat sota el govern de Quim Torra està “fora de tota realitat”.
El Consell de Ministres va decidir la setmana passada dessecretar els documents confidencials de l’espionatge a Aragonès -tal com havia sol·licitat el mateix president i el jutge del cas-, un pas clau perquè la declaració d’Esteban aquest divendres pugui tenir alguna repercussió. L’aixecament del secret d’aquesta resolució judicial és rellevant perquè permetrà confirmar de manera oficial que el CNI utilitza el programari Pegasus, segons destaquen fonts jurídiques consultades. Fonts de l’executiu espanyol remarquen després de la notícia la voluntat de “col·laborar amb la justícia” i contraposen la seva “transparència” amb la “guerra bruta” del PP, ja que l’espionatge es va iniciar abans de l’arribada del PSOE a la Moncloa.
Robles defensa que tot es va fer amb autorització judicial i respecte a la llei
La ministra de Defensa, Margarita Robles, ja havia avançat aquest mateix dijous en una compareixença al Congrés que el seu govern havia enviat al jutjat la documentació “absolutament essencial” perquè Esteban pogués declarar. Segons Robles, en aquesta documentació “queda clar” que tot el que es va fer va ser amb autorització judicial i respecte absolut a la llei. Les interlocutòries dessecretades parcialment han arribat aquest dijous al jutjat de Barcelona que investiga el cas.
Fins ara, no s’havia fet pública cap resolució que autoritzés intervenir telèfons mòbils d’independentistes, tot i que el CNI havia admès almenys 18 casos d’espionatge autoritzats pel jutge en el marc de la comissió de secrets oficials. Alguns d’aquests noms, a més del d’Aragonès, eren Jordi Sànchez, Carles Riera, Elisenda Paluzie, Marcel Mauri i diverses persones de l’entorn de Carles Puigdemont, com ara Gonzalo Boye, Joan Matamala i Josep Lluís Alay.
