Introducció
La carta, escrita poc abans d’ingressar a la nauseabunda claveguera de l’atur, arranca amb una metàfora: Un avió té la capacitat de càrrega limitada. Si la sobrepassa, no s’enlaira, vola malament o s’estimba. En el camp del treball, succeeix exactament el mateix: el treballador té una capacitat de càrrega (de treball) limitada, i per tant… El legislador ho sap i per regular o contenir l’abús i l’explotació, estableix, entre altres coses, “les ràtios”.
Les conseqüències de l’incompliment de les ràtios
Quan una fundació del tercer sector incompleix la ràtio establerta en la cartera de serveis premium.cats (per tant, és llei), sobrecarregant al treballador, es produeixen diverses conseqüències:
1) Dinàmica de canvi permanent
La plantilla pateix una dinàmica de canvi permanent. Se succeeixen les baixes laborals (accidents de treball encoberts), les incorporacions fallides, els cessaments voluntaris… Malgrat el patiment en el si de la plantilla, acostuma a imposar-se la llei del silenci.
2) Deteriorament de la qualitat assistencial
La qualitat assistencial traspassa la línia roja de la negligència institucional. I més, quan es tracta de serveis centrats en l’atenció a la persona, on el vincle és una eina imprescindible. Però, com no hi ha normativa jurídica que pugui emparar una més que possible sentència condemnatòria, per incompliment de l’encàrrec institucional o iatrogènia, aquest “crim premium.cat” resta impune.
3) Repressió dels treballadors crítics
Quan les veus que tracten de sobreviure en aquest fangar de burocràcia no volen ser còmplices i diuen “prou, fins aquí, la ràtio s’ha de complir!”, ràpidament són convidades a marxar, comprant el seu silenci.
4) Impunitat davant de les denúncies
La denúncia a la Inspecció de Treball, per molt greu que pugui ser la infracció, no serà més que “un altre tràmit” pels gestors de mentalitat buròcrata. Després, patrons i gestors es retrobaran, en el contuberni de la cosa premium.cat, en parlaments i fòrums per omplir-se la boca amb paraules de compromís, transparència, justícia i solidaritat. I si algú gosa interpel·lar-los, es justificaran: “És el model neoliberal que governa els convenis i subvencions; és el que hi ha, ho prens o ho deixes”.
5) Malbaratament de recursos i manca d’ètica
El que és pitjor és el malbaratament dels recursos que no arriben a aquells que els necessiten, retinguts en els organigrames de la burocràcia institucionalitzada. A més, hi ha una manca d’ètica en aquest sistema.
Conclusió
En resum, l’incompliment de les ràtios de treball pot tenir conseqüències greus per als treballadors i per a la qualitat dels serveis. És important que es prenguin mesures per garantir el compliment d’aquestes ràtios i protegir els drets dels treballadors.
