Un objectiu difícil però necessari
L’any 2017 vam aprendre que la independència de la Nació Catalana serà més complexa d’assolir del que molta gent pensava, però també més necessària del que molta gent considerava.
Des de llavors, no hem après gairebé res de nou en aquest àmbit. La majoria dels fets que s’han produït ja els coneixíem. Hem tornat a constatar-los amb la paciència d’un independentisme antic, que ha sabut construir una majoria social amb tenacitat i astúcia; amb el silenci dels qui coneixen amb exactitud històrica que els conflictes interns són obstacles que cal superar amb temps.
La impossibilitat d’un encaix
Ja sabíem que no hi ha cap possibilitat d’una catalanitat digna en una cultura mononacional com l’espanyola. També sabíem que l’única oferta que fa Espanya als catalans és que es dissolguin dins d’una espanyolitat arcaica, obsoleta i tronada.
Així mateix, hem constatat que l’Estat espanyol ni vol ni pot defensar els interessos dels ciutadans de la Nació Catalana. El màxim que pot oferir Espanya als catalans està molt lluny del mínim que necessiten per sobreviure.
El rebuig i l’odi de l’elit espanyola
Hem constatat que l’elit espanyola odia els catalans i utilitza aquest odi de la mateixa manera que els règims autoritaris utilitzen les minories com a cap de turc.
La justícia i l’Estat espanyol
Hem constatat que la justícia espanyola és molt espanyola i molt poc justa. L’Estat espanyol no només és incapaç de defensar els interessos dels catalans, sinó que el seu únic pla de supervivència és continuar explotant i robant als ciutadans dels Països Catalans.
La lluita per l’oficialitat de la llengua catalana
Hem constatat que l’Estat espanyol no ens serveix ni per aconseguir l’oficialitat de la nostra llengua a la Unió Europea. Un Estat català ho aconseguiria en un segon.
La Independència com a única opció
La llista és llarga i interminable. Però malgrat tot, ja sabíem que la Independència és molt difícil… i tot i això, és l’única opció possible.
